Canço oficial de la travessa

La travessa a Google Maps


Ver Travessa del pirineu en un mapa más grande

divendres, 25 de març del 2011

«els tranquils» contra l'atac dels clons [1]

(diari de bord)
Mentre lliscaven plàcidament per l'espai-temps, l'Ederià i el seu amic Selenita, poc es pensàven que serien teletransportats a un món paral·lel en poques hores.

Els seus vehicles extraplans s'obrien pas amb fressa per una densa atmosfera d'hidrògen&oxígen congelats, i feia escasses hores que havíen sofert la pèrdua d'una escorta, víctima de les fortes radiacions de son d'un forat negre.



L'Ederià fa una ullada al planisferi, i constata que les corbes de nivell s'estabilitzen. En pocs instants badem per la immensa portella i calmem la nostra respiració accelerada un momentet.

Quan l'astre rei treu el cap tímidament per unes nebuloses, tornem a cavalcar el vehicles sobre el llom gravitacional que ens enganxa a la gran muntanya.

De cua d'ull ens n'adonem que s'acosten acceleradament, sense emetre cap so, uns kilianjornets vestits d'escamarlans i a ritme de hip-hop. En pocs mil·lisegons assoleixen el punt geodèsic anomenat D:0:N:A, i d'una revolada tornen a desaparèixer empaitant un camp magnètic.

Poc després som nosaltres qui assolim aquest punt d'inflexió, però tranquil·lament ens abandonem a la contemplació del paisatge. El meu company Ederià enceta novament el seu ritual d'inhalació de fums, i quan el seu nas ha traginat unes quantes bafarades, el noto més relaxat.

Situats en aquest punt del no-res, consultem els nostre rellotges estel·lars, i a dúo pronunciem aquella expressió tan antiga de «és d'hora». Ara que ja hem sospesat el valor del temps, tornem a rastrejar els pendissos que se'ns obren als peus. Els de la dreta tenen una duresa semblant al diamant. Als nostres nassos un mar d'escates ens fan preveure turbulències en la navegació ...i oju! gaires sotregades en aquest mèdium congelat d'hidrògen i oxígen ens podria convertir en antimatèria!!

Fem girar l'escàner més a l'esquerra i de sobte els senyals d'alerta perden força quan fitem una escorça amb l'angle i textura precises per deixar-nos caure amb els nostres vehicles extraplans. La gravetat fa meravelles i el vent solar ens acarícia el cútis epidèrmic. Les neurones fan capitombes dins els nostres caparrons, cosa que confirma la hipòtesi de que «tot va bé».

Mirem enrera i l'estela que hem deixat desafia alguna llei de les matemàtiques. De sobte, els nostres canals sensorials detecten un neguit vinculat al número 7, no triguem a calmar-lo, deglutant una matèria humida que no podem pas mossegar.

L'astre rei arriba al zènit quan els nostres algorismes, de teoria comparada del relleu, constaten un volum prou elaborat com per ser considerat producte d'una vida intel·ligent. Rodegem en 3D aquesta curiosa construcció, que en el nostre full de ruta ens consta com AL:3:MANY.

L'antiga bandera d'un imperi quadribarrat ens dóna la benvinguda, mentre profanem el seu espai que és ple d'un caos extraordinari de matèria esbarriada i antimatèria llardosa. Intentem dexifrar estranyes inscripcions i, amb el manual paleogràfic als dits, podem llegir un topònim que no ens deixa indiferents: «Bacivers». Això surt a les nostres cartes! diem contents tot escurant unes quantes calories.

Amb pas ferm esquivem un bosc d'arborescències, però de sobte, el nostre ciborg de guàrdia, aixeca una cella metàl·lica i parrupeja amb veu de baquelita: «MAT:1:TANO, MAT:1:TANO, MAT:1:TANO» ...no entenem que voldrà dir aquesta sideral parida, però l'andròmina no para de repetir-la. (continuarà...)

[2] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-2.html
[3] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-3.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html
[i5] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/04/els-tranquils-contra-latac-dels-clons.html

dimecres, 23 de març del 2011

apatE a14 - L'etapa al revés

Finalment els tranquils han aconseguit fer l'etapa a l'inrevés ...els hi acceptem perquè són ells, vaaaaa.
Aquesta és la seva crònica, a l'espera d'un escrit més llarg que ens ha promés el Marc Antoni:
Hem dormit com reis a la Gîte LaGirada de Mentet, quan ens llevem a les 6 del matí ens n'adonem que a la nit ha passat un front-exprés i ha deixat tres dits de neu que fan d'aquest indret un lloc idíl·lic per a un pessebrista. A quarts de vuit, totalment serè, enfilem la Ribera de l'Alemany, seguint les marques del GR-10 que poc abans de la Cabana de l'Alemany tomba a la dreta per anar a buscar el Coll de Pal (un dels llocs on ahir haguessim pogut corregir la ruta!). Entre els 1700-1800 ens posem els esquís i a les onze tocades ja fem les darreres ziga-zagues per sota la portella de Mentet. La llevantada està entrant amb força però aquí dalt no ens toca pas de ple. Baixem amb un plis-plas fins l'estació de Vallter, aixecant el pamet de neu pols que hi ha posat aquestes darreres hores. Com que no ens ve a recebre ningú per recollir el testimoni, amb petons i abraçades, decidim anar cap casa a dinar. Avui hem fet l'etapa ben feta, ni que sigui a l'inrevés :-)

dilluns, 21 de març del 2011

41a Etapa - Els Tranquils no ens decepcionen

L'equip d'avui (Marc Antoni, Riki) han fet números per a superar l'equip dels DesBiados, aquí teniu la seva aventura d'avui:

Surten de Vallter i pugen el pic de la Dona "Hòstia, això serà molt curt", han dit ...aquesta frase em sóna, i segur que a molts dels que heu estat fent la travessa també, recordeu quantes vegades l'hem dit? I com s'ha acabat l'etapa, després de dir aquesta frase? Potser de fosc? O gairebé? Bé, doncs no cal dir res més...

Bé, ens havíem quedat al pic de la Dona ...resulta que la cara Nord, per on volien baixar estava glaçada, així que s'han tirat un pèl més a l'esquerra. Allí han trobat prou bona neu i han anat baixant fins la Cabana de l'Alemany. Tot perfecte i sobre el pla previst, fins que una mica més avall han trobat un cartell: "Refugi de Carançà 40 min.".
Cullons! Què passa aquí? Es veu que han anat tant a l'esquerra, tant a l'esquerra, que han anat a parar a la Vall de Carançà! I la suposada Cabana dels Alemanys, resulta que era (mirat sobre el mapa) la Cabana Matutano.

"I ara que fem?" han dit...doncs avall que fa baixada, es veu que cap dels dos coneixia les Gorges de Carançà. I a Fe de Déu que aquells pont tibetans i cadenes deuen haver sigut divertits, amb els esquís a l'esquena!

Una parella d'alemanys els ha portat fins a Toès i Entrevalls  (això de trobar alemanys deu haver estat per compensar el fet de no haver trobat la cabana). Allí, els dos cracks han fet unes birres al bar (les patates ja se les havien pres a la cabana, que donat el nom devia estar ple de bosses) i han agafat un taxi. A hores d'ara deuen estar arribant a Mentet.
Ahir els vam batejar com "Els tranquils", però s'accepten nous noms ...Els Depistats? Els Matutanos?

La travessa continua amb vida pròpia, passant per llocs inesperats i desconeguts ...esperem amb ganes la seva crònica de demà!


39a i 40a Etapa - La travessa avança sense parar sota la lluna i el sol


És lluna plena i a més diuen que és més plena que mai, així que s'ha d'aprofitar. Algun Desbiado proposa una nocturna i els més llunàtics la segueixen. Finalment som el Miquel Fuertes, el Marc Antoni, el Pau, la Mont...


i la Lola que no vol estar sola (i és molt carinyosa).


Sortim de Vallcebollera. El Carles ens acompanya i espera (i desespera davant la nostra patxoca) a que ens allunyem, malgrat la son, el cansament d'haver atravessat tota la plana Cerdana (que és interminable) i que demà s'ha d'aixecar aviat.
Pugem per la pista sota a llum de la lluna. Sembla que sigui de dia. El frontal no cal per a res, només per llegir el mapa. De moment tot és plàcid i romàntic.
Però a mesura que ens acostem al Pas dels Lladres, el vent (un personatge no massa romàntic) s'afegeix al grup i ens ho fa passar força malament. La carena es fa llarguíssima. Avancem en silenci, cadacú lluitant com pot contra els elements i els mals pensaments. I no només és fa llarguíssima, sinó que és llarguíssima, perquè no sense adonar-nos-en ja són 2/4 de 6 ...i encara som al coll del Puigmal!
Tirem amunt (quin remei, ara ja!) i en una horeta som al cim. El vent no ens deixa disfrutar massa de la sortida del sol, tot i que és preciosa.

I per a que no en tinguem dubtes es posa a bufar més fort, amb alguna ratxa que gairebé ens tira a terra. Així, sense poder disfrutar de l'esmorzar romàntic i la pirotècnia i mascletà que el Pau ens havia preparat, no ens entretenim gens (ni tant sols treiem pells ni ganivetes) i tirem avall, a buscar un lloc arreserat, lloc que no trobem. Però almenys tenim un petit respir per treure pells ...i avall, que perdem el cremallera!

fins i tot alguna estoneta disfrutem de la neu mig pols:

Però aviat s'acaba.  L'últim tros toca tornar a patir per crosta, gel i traces profundes i gelades de la cursa de la nit anterior.
Arribem a Núria "sobrats" (2/4 de 8, i algun optimista portava el sac de dormir!), amb els ulls vermells i inflats de no dormir i del vent (algú fins i tot hi veu amb 3D). Finalment podem disfrutar d'una mica de descans i de totes les delícies que el Pau portava a la motxilla. L'estació del cremallera potser no es tant romàntica com el cim del Puigmal sota la lluna, però a tots ens sembla el Paradís!
Arriba el cremallera i amb ells el següent equip. Això és un no parar! Són (espero no deixar-me ningú, perquè tot va anar molt ràpid i tenia els ulls mig clucs): Fina, Enri, Carles, Tresa, Pepe, Raquel, Jordi, Chico, Kiku, Joan i Fina.

El Pau reparteix caramels (demana expressamet que ho posem, que no només els Joseps i Fines en portaven...) i el relleu se'n va al bar a esmorzar, que ja porten unes hores desperts per a venir des de la Cerdanya fins aquí. Els llunàtics agafem el cremallera cap a la Vall.

A partir d'aquí tinc informació de segona mà, així que no em puc extendre gaire:

Els travessaires pugen al Coll del Noucreus per una pendent forta i un pèl gelada que provoca la caiguda de més d'un. Seguidament ja enfilen la carena cap a Vallter. Fa una mica de vent, però res que no els impedeixi avançar. Cap a les 3 arriben al pàrquing de Vallter, on els espera el Marc amb els ulls vermells sense haver dormit encara. La resta de llunàtics ja han marxat, després de pujar els cotxes a Vallter fent esses per la carretera (si ens arriben a veure no ens deixen els cotxes!)

Ostres, si que ha sigut escasa, si aquesta crònica... ho sento, que algú enviï crònica i fotos, si us plau!

El Marc Antoni es queda amb el Riki, un dels del equip de l'EDER que sembla que no n'ha tingut prou, per a fer l'etapa de dilluns. "Els tranquils", com que són gent de calma diuen que aniran fins a Mentet.

Aquí sembla que la travessa s'aturarà fins divendres, doncs els relleus no estan clars. Així doncs si no hi ha novetats els Camps i Camps, amb els acompanyants que vulguin, començaran divendres des de Mentet i enfilaran cap al Canigó, per a fer possiblement les últimes etapes de neu.

Però no deixeu de mirar el bloc, que alguna sorpresa o altra hi penjarem.

Ànims, que això ja s'acaba!