Avui Dissabte, en Marc Antoni ens envia el pla del dia: La Fina ha pagat caramels per a tothom i amb el Carles, la Teresa, en Chico, la Raquel, en Pepe, el Jordi i na Mont, han enfilat des de Porte un flanqueig alçat amb esquis cap a Bena, Enveitg i Vallcebollera..... llavors els desBiados: Pau, Narcis, Mont i en Marc Antoni afegit, potser faran una nocturna fins a Núria aprofitant que avui hi ha lluna plena. Esperem notícies del desenvolupament del pla.
Al mateix temps es van perfilant els equips per a continuar la travessa la setmana que ve. Au vinga que ja som molt a prop.
dissabte, 19 de març del 2011
37a Etapa - Adéu Andorra
Per fi hem aconseguit sortir d'Andorra. Ahir Divendres, l'eqip ederià va sortir del Pas de la Casa, va flanquejar el Pic de la Mina fins al coll de Pimorent. Des d'allà van baixar fins al peu de l'estació de Porte-Pimorent. El lliurament del testimoni i el Thuraya es va fer a la nit a Manresa.
dijous, 17 de març del 2011
El vent no ens ha deixat sortir d'Andorra
Tenim notícies fresques i ventades dels Ederians. Avui el vent i la neu no els ha deixat moure, ho han intentat però no han pogut avançar i han reculat a Pas de la Casa. A la tarda s'ha obert el temps però bufa vent de nord molt fort
Demà faran l'etapa de Pas de la Casa a Porta i allà el Dani i el Xevi plegaran i el Riki està pensant encara si continua el cap de setmana. L'equip de cap de setmana haurà de decidir quina ruta fer en funció del temps i el risc d'allaus, fer la ruta fins Vallcebollera per diumenge arribar a Núria o fer la ruta fins a les Bulloses i continuar des d'allà
Demà faran l'etapa de Pas de la Casa a Porta i allà el Dani i el Xevi plegaran i el Riki està pensant encara si continua el cap de setmana. L'equip de cap de setmana haurà de decidir quina ruta fer en funció del temps i el risc d'allaus, fer la ruta fins Vallcebollera per diumenge arribar a Núria o fer la ruta fins a les Bulloses i continuar des d'allà
Novetats matinals dels travessaires
Aquest matí, pels volts de les 10, hem parlat amb en Xevi Coma, en Dani Tinyena i en Ricard Riu. El panorama i possibilitats que preveuen retoquen novament les teòriques previsions que teníem fins ara per aquest final de setmana:
Degut a l'alt risc d'allaus (4), la neu humida i la nevada que no s'atura, i que encara cau aquest matí a tota la zona del Pas de la Casa/Pimorent/Bulloses, farà que avui els tres Ederians facin només el tram: Pas de la Casa, base del pic de la Mina, fins el Pimorent (o l'estació o el coll).
Demà, quan s'acabi el dia, en Dani i en Xevi han de deixar la travessa i en Ricard Riu està disposat a continuar-la dissabte i diumenge. Llavors, per demà divendres, el que veuen més viable és abandonar la ruta de Les Bulloses i optar per anar cap el sud i arribar al poble d'Eina divendres a la tarda. Allí podrien maniobrar amb els cotxes de suport de que disposen i és on el personal de cap de setmana podria enllaçar per fer l'etapa de dissabte i diumenge, que encara cal planificar per on seria millor anar (si les condicions milloren).
Degut a l'alt risc d'allaus (4), la neu humida i la nevada que no s'atura, i que encara cau aquest matí a tota la zona del Pas de la Casa/Pimorent/Bulloses, farà que avui els tres Ederians facin només el tram: Pas de la Casa, base del pic de la Mina, fins el Pimorent (o l'estació o el coll).
Demà, quan s'acabi el dia, en Dani i en Xevi han de deixar la travessa i en Ricard Riu està disposat a continuar-la dissabte i diumenge. Llavors, per demà divendres, el que veuen més viable és abandonar la ruta de Les Bulloses i optar per anar cap el sud i arribar al poble d'Eina divendres a la tarda. Allí podrien maniobrar amb els cotxes de suport de que disposen i és on el personal de cap de setmana podria enllaçar per fer l'etapa de dissabte i diumenge, que encara cal planificar per on seria millor anar (si les condicions milloren).
Crònica del cap de setmana al Pallars
Doncs per animar a la gent un cop més a venir el cap de setmana, aquí tenim la crònica que ens ha enviat el Cesc. És una mica llarga, però val la pena, i està ammentizada amb les fotos de l'Enri.
Hola. Sóc el Cesc i el passat cap de setmana he participat com a membre de l’equip de suport de la travessa i vaig dir als companys i nyes que n’escriuria quatre ratlles. Però ha passat un fet que goso qualificar d’estrany.
Ahir (diumenge) al punt de la mitjanit, quan ja havia agafat el son, va sonar el telèfon que tinc a la tauleta de nit. Una veu nyigui-nyogui, com la d’una vella cascarràbies, la mena de veu de bruixa desdentada i de nas punxegut dels contes de fades, demanava per mi. Voleu saber qui era? Doncs era el Sr. X, sí, era ell. Us en recordeu, oi del Sr. X? I textualment em va dir:
- Fa setmanes que em teniu abandonat! Estic cansat d’estar-me tancat a casa mentre vosaltres aneu a trepitjar el Pirineu sense parar i no compteu amb mi per a res …vés a saber com us deu anar! I d’allò que en dieu bloc allò és una martingala, mentides! Deuen ser tot allò que expliqueu i les fotos, ah! pots comptar, amb el fotoxopho munteu tot. I com que jo només puc garlar pel fòrum i ja no hi piuleu, doncs que me n’he cansat! Sents! Me n’he cansat i aquest cap de setmana us he espiat SI, he pres nota de tot i n’he fet un informe de 24 pàgines I així tothom sabrà què coi feu quan foteu el camp de casa I dieu que us n’aneu a fer la “graaan travessa del Pirineu” (… va emfatitzar amb to mofeta) He descobert un grapat d’irregularitats per no dir-ne una paraula més grossa, totd’actes forassenyats i fins i tot d’il·legals.
Jo, com ja us podeu imaginar estava grogui, a més d’astorat i no vaig atinar a dir ni piu. Tot seguit va dir:
-Quan et llevis obre el correu. Trobaràs el meu informe
Després, amb un to realment amenaçador i aixecant la veu fins arribar a ser estrident, em digué que l’havia de publicar al bloc dels collons, que si no el veia publicat ben aviat descarregaria la seva mala baba sobre la comunitat de traçaires i que no em podia pas imaginar les terribles conseqúències que patiríem. I dit això va penjar.
Hòstia! La primera conseqüència l’he patida jo, que ja no he pogut aclucar l’ull en tota la nit. I he aprofitat per anar a obrir el correu i ja me l’havia enviat el malparit. He baixat a la cuina, m’he preparat un cafè llarg i acompanyat de la seva aroma i una xarrupadeta de tant en tant me l’he empassat tot, les 24 pàgines.
No està pas malament he pensat i m’estalviaré feina. Així que n’he escapçat les expressions de mal gust i tot allò sobrer (tot un repertori d’improperis i alguns insults) a més d’un bon gruix de palla escalfa orelles tipus sermó. D’expressions sarcàstiques n’hi he deixat. Així com les de fina ironia, a més de tots els caramelets ensucrats (que també n’hi ha).
Sabeu? Gairebé soc a punt de creure que el Sr X --que potser és una senyora …en el fons és bona persona i que aquest recel no és més que una preocupació per la nostra seguretat.
Bé doncs, aquí el teniu, passat per la depuradora, tal com m’ha arribat.
Divendres 11, 21 hores
El Cesc, a mig sopar, rep una trucada del Marc Antoine. El pobre no sap com dir-li que compten amb ell per tot el cap de setmana i l’altre pobre, després no sap com dir-li a la seva dona que pringarà tot el cap de setmana fent de camàlic taxista. Aquí comencen els enganys ja que després de penjar, el Cesc enreda a la seva dona i li diu que potser dissabte ja estarà de tornada i el diumenge podran anar a comprar una caravana. Que innocent …Acaba de fotre’s la pizza i encara mig ennuegat amb el formatge de cabra i les anxoves a la boca truca al Marc però sortosament és la Fina que agafa el telèfon i li deixa les coses clares: demà et lleves a les 5:30 primer reculls a l’Enri i després veniu a buscar-nos a casa. El Francesc, que s’acaba d’empassar la pizza diu Sí mi sargento.
Dissabte 12, Cap a les 8 del matí
Enfilen el port del Cantó i passada la Parròquia d’Hortó la neu cau a raig. Un dit; uns revolts amunt ja són dos dits, uns revolts més i ja en són tres. Ara compteu els metres que troben dalt el port! Per sort una màquina escura-carreteres els facilita l’avançada.
Passades les 10
La pesada neu vincla el brancam de la vegetació de vora la pista formant un túnel blanc per on avancen. Es produeix la feliç trobada amb els expedicionaris, a uns tres o quatre quilòmetres amunt de Tavascan.
Sota el temps inclement fan el relleu; L’Ignasi, la Teresa i l’Enri tiren avall. El Cesc, la Fina i el Ramonàlies el “Nano cu bates” amb un dels cotxes se’n van a rescatar la furgo del nano, abandonada des de la matinada de dijous a uns 1600 metres, damunt el poble de Cerbi.
Cap a les 12
Enfilen la pista dels estanys de la Gola, tallada a pic al vessant esquerre de la vall, més o menys amb un pamet de neu verge, fins que l’auto diu que prou. Què fem? es diuen. Passats uns minuts de debat, decideixen baixar a comprar unes cadenes a mida del número de peu del Kangu. Baixen a Esterri. Al taller tenen tots els números de sabata menys les que vol el nano, que tant si com no diu que la Kangu calça el 205 60 16 (no és un número de telèfon). Finalment en troben unes que potser aniran bé. Remunten el camí i tots tres fan la darrera mitja horeta a peu. S’arremanguen sota la nevada per calçar-la. Llest. Nano! Arranca!
El nano arranca amb tanta mala llet que una de les cadenes surt disparada. Per sort no s’ha trencat. Tornem-hi. Ara van amb compte i li corden bé el nus. 40 metres avall es descorda novament. Alicates. Llest! La Fina i el Cesc van al darrera, a peu. Si el nano s’estimba, qui l’aniria a buscar? És una decisió assenyada. Sense més contratemps, el nano a cavall de la Kangu i els altres dos superen el tràngol.
Cap a les 15:30
Van a fer un bon dinar a casa Tarrado, a base de dos pams llargs de botifarra negra i unes hamburgueses. El nano està super-excitat i tot el menjador escolta astorat les seves aventures. No n’hi ha per a menys: ha fet dues jornades de travessa, ha trobat una feina i ha salvat la Kangu, tot sense prendre mal, tret d’una esgarrapada de cadena a la ma.
Cap a les 17:30
Alins. Hotel Salòria. Dues estrelles. 36€ la MP Reserven per 7.
Tavascan-Lladorre-Ainet: parada i fonda de forquilla i ganivet. (A prendre pel cul el liofilitzat!)
Nou relleu. Segueixen carretera avall tres personatges muntanyencs d’aquells que hi van, no us penseu; armats amb una motxilleta per dur uns esquís, és clar, de color vermell i apuntant el cel; un altre du un estri molt autèntic: un paraigua; i l’altre una capelina de guardia civil. Quina fila!
Ainet-Ribera-rotonda de les valls-Alins. Arriben passades les 6 de la tarda.
Han estat 27 o 28 quilòmetres d’avançar per l’asfalt sota la pluja.
NOTA: me’n volia catxondejar, però, noi, he de reconèixer que tenen pebrots aquesta colla i el que em fot més és que sense mi també se’n van sortint! Això sí que em posa de mala llet!
Vespre
Quan estan tots entaulats i explicant-se sopars de duro reben una trucada: són un parell de pirats que no sabien què fer i com que el temps acompanya diuen que pujaran a sopar i a dormir i s’afegiran a l’equip de travessa de l’endemà. Això sí, abans pregunten si dormiran amb llençols blancs i nets. Tocades les 10 arriben el Pau i la Mont acompanyats per la Lola, que no vol estar sola.
Diumenge, 7 hores
Tots a taula. Esmorzar dolç i salat.
De nou es posen a caminar per l’asfalt, alguns avancen fent footing. A uns 6 quilòmetres amunt d’Alins en direcció a Tor ja es calcen els esquis, mig quilòmetre més i se’ls han de treure per, un tros més amunt tornar-se’ls a posar.
La Fina i el Cesc, amb els dos cotxes enfilen cap Andorra via port del Cantó. El pla és que els travessaires arribaran tots fins el port de Cabús, des d’allí l’Ignasi i l’Enri baixaran a Pal on els esperaran els logistes amb un cotxe i ja tornaran (a casa del Cesc l’esperen). Abans han deixat l’altre cotxe a Arinsal, on la resta, des del port de Cabús pensen enfilar per la carena fins l’alt de la Capa i baixar per pistes fins Arinsal.
A Tor s’hi troben la pubilla i els diu que per la carena no hi passa ni el bestiar a l’estiu. Bona noticia.
Canvi de plans. Abans del port de Cabús trencaran a l’esquerra i aniran a guanyar el pas del port vell. Quan tenen cobertura avisen els logistes que faran tots cap Arinsal. Els logistes se n’hi van.
Avancen feixugament damunt un tou de neu fonda i molt humida que els dificulta la marxa.
Quan s’acosten sota el port Vell veuen un allau de placa. Perill! Marc Antoine diu que no, que no ho veu clar i que han de tombar cap a Cabús. Debat. Les espàtules van canviant de direcció fins que encaren novament i a través d’un bosc malparit arriben a Cabús. Nova trucada. La Fina i el Cesc els esperen a Arinsal explicant-se vida i miracles i encara tenen temps de repassar tota la bibliografia llegida durant les seves vides. Les 16:30 i no arriben. Truquen i no contesten. Passa l’estona, ara si, reben un truc. El Marc Antoine els diu que aniran a petar al coll de la Botella, pel port de Cabús. Els taxistes agafen novament els autos i cap el cap d'amunt de l’estació de Pal. Esperen.
A les 18 hores arriben i s’estarraquen tots pel terra del desert pàrquing del coll de la Botella. Fa un bon sol que aviat s’amagarà rere el pic de la Bassera.
Fi d’una nova etapa que havia de ser plàcida i que la neu de la recent llevantada ha carregat de dificultat. Ignasi, Carles i Teresa, Marc i Fina, Enri, Mont, Pau, i la Lola, que no vol estar sola. I el Cesc, que a casa seva l’esperen. El més calent és a l’aigüera. El Nasi treu la bossa de dos quilos de caramels que ha passejat tota la setmana per endolcir aquests moments irrepetibles i se’ls cruspeixen tots.
No s’acaba tot encara. A Alins hi ha encara l’automòbil del Pau. Fiquen els 8 esquís dins el cotxe dels de Solsona, 4 traçaires i una gossa, la Lola, que no vol estar sola; a l’altre els 5 restants, i tots cap a la Seu a fer el got.
Després uns tornen a Manresa, altres a Solsona i dos enfilen cap a Alins i després una a la Seu i l’altre a Manresa. El Pau encara passarà per Solsona a recollir els esquís.
Nota: estic encara de més mala llet. Com és possible que després de tal sidral, una setmana rere l’altra, aquesta colla de pirats i de pirades encara estiguin contents! Jo també vull participar a la Travessa!!!!
Firma:
Sr. X
dimecres, 16 de març del 2011
Snow, snow...
Tanqueu els ulls i penseu en la Travessa, tot escoltant aquesta cançó de l 'etern Pete Seeger...
http://www.youtube.com/watch?v=b5cRHlzab60
Snow, snow, falling down;
Covering up my dirty old town.
Covers the garbage dump, covers the holes,
Covers the rich homes, and the poor souls,
Covers the station, covers the tracks,
Covers the footsteps of those who'll not be back.
Under the street lamp, there stands a girl,
Looks like she's not got a friend in this world.
Look at the big flakes come drifting down,
Twisting and turning, round and round.
Covers the mailbox, the farm and the plow.
Even barbed wire seems — beautiful now.
Covers the station, covers the tracks.
Covers the footsteps of those who'll not be back.
http://www.youtube.com/watch?v=b5cRHlzab60
Snow, snow, falling down;
Covering up my dirty old town.
Covers the garbage dump, covers the holes,
Covers the rich homes, and the poor souls,
Covers the station, covers the tracks,
Covers the footsteps of those who'll not be back.
Under the street lamp, there stands a girl,
Looks like she's not got a friend in this world.
Look at the big flakes come drifting down,
Twisting and turning, round and round.
Covers the mailbox, the farm and the plow.
Even barbed wire seems — beautiful now.
Covers the station, covers the tracks.
Covers the footsteps of those who'll not be back.
36a Etapa - Els "Ederians" tiren endavant malgrat la meteorologia adversa
Aquest matí a quarts de deu ha trucat en Xevi Coma per explicar el pla d'avui i les possibilitats dels propers dos dies.
Avui en Xevi reposa i la parella Riki&Dani sortien de Soldeu per anar (via pistes d'esquí) cap a Grau Roig, d'allí saltar al Pas de la Casa, i continuar vorejant el pic de la Mina per arribar a l'estació d'esquí de 'Porté-Pymorent' (en patuès-gavatx), d'allà baixar cap al coll de Pimorent (clar i català), i d'aquí al poble de Porta. Al coll, hi tenen un cotxe que van deixar dilluns i això els donarà mobilitat per fer nit a la caseta de la Cerdanya dels pares d'un dels Ederians.
Demà preveuen anar a deixar un cotxe a Les Bulloses i retornar a Porta per anar a fer nit (via vall de Lanós) al refugi de Bessines. Si dijous això es compleix, divendres podrien fer arribar la travessa a Les Bulloses. Però bé, esperem que aquesta nit ens confirmin més coses.
El risc d'allaus els treu una mica la son i ens demanen que aquest vespre els hi fem arribar per SMS el risc previst per la zona de Bessines/Bulloses. Els hi farem arribar.
Aneu-vos preparant logistes de cap de setmana... els "ederians" tindran tot el nostre suport.
Hem contactat amb el travessaires i hem redefinit la ruta. Des de Porta remuntaran la vall de Llanós fins a l'estany de Llanós, un cop allà passaran la Portella de la Grava i baixaran a Les Bulloses. S'estalvien la nit al refugi de Bessines -això els faria retrocedir- i guanyen un dia sobre l'itinerari previst.
A la fi únicament s'ha pogut arribar al Pas de la Casa.
Avui en Xevi reposa i la parella Riki&Dani sortien de Soldeu per anar (via pistes d'esquí) cap a Grau Roig, d'allí saltar al Pas de la Casa, i continuar vorejant el pic de la Mina per arribar a l'estació d'esquí de 'Porté-Pymorent' (en patuès-gavatx), d'allà baixar cap al coll de Pimorent (clar i català), i d'aquí al poble de Porta. Al coll, hi tenen un cotxe que van deixar dilluns i això els donarà mobilitat per fer nit a la caseta de la Cerdanya dels pares d'un dels Ederians.
Demà preveuen anar a deixar un cotxe a Les Bulloses i retornar a Porta per anar a fer nit (via vall de Lanós) al refugi de Bessines. Si dijous això es compleix, divendres podrien fer arribar la travessa a Les Bulloses. Però bé, esperem que aquesta nit ens confirmin més coses.
El risc d'allaus els treu una mica la son i ens demanen que aquest vespre els hi fem arribar per SMS el risc previst per la zona de Bessines/Bulloses. Els hi farem arribar.
Aneu-vos preparant logistes de cap de setmana... els "ederians" tindran tot el nostre suport.
Hem contactat amb el travessaires i hem redefinit la ruta. Des de Porta remuntaran la vall de Llanós fins a l'estany de Llanós, un cop allà passaran la Portella de la Grava i baixaran a Les Bulloses. S'estalvien la nit al refugi de Bessines -això els faria retrocedir- i guanyen un dia sobre l'itinerari previst.
A la fi únicament s'ha pogut arribar al Pas de la Casa.
dimarts, 15 de març del 2011
35a Etapa - La Ceca, la Meca i les Valls d'Andorra
Malgrat les adversitats meteorològiques, l'equip dels Ederians segueix el seu pelegrinatge per les valls d'Andorra camí de la mediterrània. En Xavi ens ha enviat aquest missatge:
Hem arribat a Soldeu. Encamp-Meritxell-Canillo-El Tarter-Soldeu (Dia de perros) camí fins el tarter i pistes fins Soldeu.
Ànim nois, esteu fent un feina extraordinaria.
Hem arribat a Soldeu. Encamp-Meritxell-Canillo-El Tarter-Soldeu (Dia de perros) camí fins el tarter i pistes fins Soldeu.
Ànim nois, esteu fent un feina extraordinaria.
dilluns, 14 de març del 2011
34a Etapa - Primera Etapa Andorrana
Ens ha arribat el següent missatge dels «Ederians», informant-nos de la seva primera etapa: Hem arribat a Encamp des del Coll de la Botella, passant per Sispony, Anyós i Coll de Beixalis. Demà ja veurem. Temps dolent.
Malauradament, la previsió per demà també és dolenta... esperem que de totes maneres puguin seguir!
Malauradament, la previsió per demà també és dolenta... esperem que de totes maneres puguin seguir!
33a Etapa - La travessa visita el 5è país
Ahir la Travessa del Pririneu va entrar a Andorra!
Sortim a les 8 del matí d'Alins, a peu i fent relleus per la carretera de Tor. Al cap d'uns 5 km. sembla que ja ens podem posar els esquís, tot i que a trams ens hem d'inventar una mica la neu, o imaginar-nos que l'asfalt és de color blanc (alguns més que altres...).
Arribem al cartell de TOR 1Km. és entre amenaçador (com sempre que es va a Tor, el tema de conversa són els assassinats que hi va haver) i d'alegria, perquè la carretera es fa llarga. Aquest últim quilòmetre també es fa molt llarg, segur que era només un quilòmetre?
A Tor ens trobem a la pubilla de Tor, la Pilar filla de la Sisqueta del bar (sí, sí, és la que surt al vídeo, la que es va casar amb el Lázaro i segons informacions que m'han arribat sembla que ja tenen un Llatzaret petit, mireu, mireu al minut 7 del vídeo):
La dona, la veritat, és molt simpàtica i ens dóna una bona quantitat de consells sobre per on anar.
Ens acomiadem de Tor amb la imatge de que és un poble molt bonic, en un enclavament preciós... i sempre tindrà aquest aire de misteri.
Arribem a les bordes del Sansa i decidim tirar cap al Port Negre (o port vell), com ens ha aconsellat la Pubilla de Tor, perquè així podrem anar directe a Arinsal, però tot apropant-nos cap al coll trobem un enorme allau de placa a la vessant dreta que ens espanta una mica (a uns més que altres, també). Com que sembla que el risc d'allaus és alt (per la pubilla 4, per altres 3, pel Pau 1 o 2, per altres ni idea), prenem la decisió prudent de deixar estar aquest coll, que sembla força dret (a uns els sembla més que a altres...) i anar cap al coll de Cabús.
Això implica fer un flanqueig estil Dues Traces pel bosc, sobre una neu molt fonda i humida que ens fa patir força. Un cop retrobem la pista, la cosa no millora massa: la neu continua sent molt pesada i costa suors i llàgrimes avançar (sobretot, a la pobra Lola). Així, obrint traça ara un ara l'altre, arribem a dalt del coll ben cansats, de manera que ningú té ganes de baixar a les Bordes i després tornar a remuntar. Anem per la carretera, doncs... no sé què és pitjor: per la neu pesada no hi ha manera d'avançar, així que acabem fent una baixada de pena com si estéssim fent pujada.
Arribem al coll de la Botella tard com sempre (quarts de 6), cansats i putejats, però contents d'haver fet una etapa més de la travessa (la puta travessa, com diuen alguns).
L'equip de suport format pel Cesc i la Fina ens han estat esperant tot el dia i els hem fet ballar força el cap, ara anem cap aquí, ara anem cap allí, però s'ho han pres amb calma i filosofia, i tot i que volien arribar aviat a casa, ara sembla que ja els és igual, així que cel·lebrem que la travessa ha complert una setmana més amb clares i cerveses al bar Canigó de La Seu, abans d'anar-nos-se'n, alguns cap a casa, altres cap a Alins a recuperar el cotxe, així que tothom va arribar força tard a casa (alguns més que altres).
Esperem notícies del nou equip, que sortia aquest matí de Manresa.
Sortim a les 8 del matí d'Alins, a peu i fent relleus per la carretera de Tor. Al cap d'uns 5 km. sembla que ja ens podem posar els esquís, tot i que a trams ens hem d'inventar una mica la neu, o imaginar-nos que l'asfalt és de color blanc (alguns més que altres...).
Arribem al cartell de TOR 1Km. és entre amenaçador (com sempre que es va a Tor, el tema de conversa són els assassinats que hi va haver) i d'alegria, perquè la carretera es fa llarga. Aquest últim quilòmetre també es fa molt llarg, segur que era només un quilòmetre?
A Tor ens trobem a la pubilla de Tor, la Pilar filla de la Sisqueta del bar (sí, sí, és la que surt al vídeo, la que es va casar amb el Lázaro i segons informacions que m'han arribat sembla que ja tenen un Llatzaret petit, mireu, mireu al minut 7 del vídeo):
La dona, la veritat, és molt simpàtica i ens dóna una bona quantitat de consells sobre per on anar.
Ens acomiadem de Tor amb la imatge de que és un poble molt bonic, en un enclavament preciós... i sempre tindrà aquest aire de misteri.
Arribem a les bordes del Sansa i decidim tirar cap al Port Negre (o port vell), com ens ha aconsellat la Pubilla de Tor, perquè així podrem anar directe a Arinsal, però tot apropant-nos cap al coll trobem un enorme allau de placa a la vessant dreta que ens espanta una mica (a uns més que altres, també). Com que sembla que el risc d'allaus és alt (per la pubilla 4, per altres 3, pel Pau 1 o 2, per altres ni idea), prenem la decisió prudent de deixar estar aquest coll, que sembla força dret (a uns els sembla més que a altres...) i anar cap al coll de Cabús.
Això implica fer un flanqueig estil Dues Traces pel bosc, sobre una neu molt fonda i humida que ens fa patir força. Un cop retrobem la pista, la cosa no millora massa: la neu continua sent molt pesada i costa suors i llàgrimes avançar (sobretot, a la pobra Lola). Així, obrint traça ara un ara l'altre, arribem a dalt del coll ben cansats, de manera que ningú té ganes de baixar a les Bordes i després tornar a remuntar. Anem per la carretera, doncs... no sé què és pitjor: per la neu pesada no hi ha manera d'avançar, així que acabem fent una baixada de pena com si estéssim fent pujada.
Arribem al coll de la Botella tard com sempre (quarts de 6), cansats i putejats, però contents d'haver fet una etapa més de la travessa (la puta travessa, com diuen alguns).
L'equip de suport format pel Cesc i la Fina ens han estat esperant tot el dia i els hem fet ballar força el cap, ara anem cap aquí, ara anem cap allí, però s'ho han pres amb calma i filosofia, i tot i que volien arribar aviat a casa, ara sembla que ja els és igual, així que cel·lebrem que la travessa ha complert una setmana més amb clares i cerveses al bar Canigó de La Seu, abans d'anar-nos-se'n, alguns cap a casa, altres cap a Alins a recuperar el cotxe, així que tothom va arribar força tard a casa (alguns més que altres).
Esperem notícies del nou equip, que sortia aquest matí de Manresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)