Un esquerdill eixordador forada els bafles d'els Tranquils, i com fideus a la cassola són xuclats inexorablement per una força que va en contra de la seva voluntat.
Abans de perdre els sentits, malden per saber si són dalt o són baix, si són a dins o són a fora, i tot un seguit de preguntes bipolars que es fonen en la merenga dels seus pensaments, fins que el batut qualla i la merenga sura ingràvida per entre l'estret cingle.
Quin parell de benaventurats!
...Control Central n'ha perdut el control i tot contacte. Només el ciborg podria haver escapat d'aquest atzucac, i qui sap si a temps d'activar els protocols per poder ressucitar del delirium tremens.
Una dèbil llum verda s'entreveu per entre els porus d'aquesta massa informe sense spin. No hi ha dubte, el cristall líquid del ciborg ens diu que el clatellot de fa una estona no l'ha deprimit ...i aquesta darrera sacsejada potser l'ha fotut calent hi tot!
Bé, com sigui, l'andròmina treu el nas per l'antena i el sofregit que li segueix ens remet als temps de la radio galena... nooo pooot seeer! està sintonitzant una FM! ...si, si, si, a cops d'Hertz atrapa una cançó del rock caspós de l'any de la picor... «... y si ves el mundo girar, es por que las muñecas ...» ...definitivament el ciborg deu estar mooooolt deprimit!
Inexplicablement la marxeta tribal de la FM provoca contraccions dins la merenga informe, que finalment explota expel·lint els seus pobres habitants (ja no tant Tranquils), rebotant per les parets altra cop cingle avall.
Colps i batzacades em refan la consciència i em reconec Selenita altra cop, i al meu company --menjant-se les parets un tros enllà--, també el reconec. Els giroscopis van de boig, i anem de culs, i cara amunt, i cara avall, i cara ençà, i cara enllà. I ara se'm recargola allò fisiològic que entra en conflicte amb la lletra K al quadrat ...i sense perdre el somriure dic: quina merda!
L'Ederià em mira amb ulls felins, va tot esparracat d'esparadraps i en Tutankamon al seu costat semblaria un Escolà de Montserrat. --Recapitulem (diu) --No siguis llunàtic, agafem el nivell freàtic i sortim d'aquí!
Si tot fos com un rodolí rai! (penso)... --Es veu d'una hora lluny que això només ha estat un timeout i que el tsunami gravitacional tornarà a xuclar-nos, ara, si, NOW!
I això és el darrer que vaig dir abans tornar a ser fagocitat, i d'aparèixer novament per quines enllà, amb els vehicles AP1 desmanegats i el meu company fet un manyoc. Tots dos sota una arcada, mig zombies, ens vam demanar: som en una mena de paperera de reciclatge? o estem atrapats en un fitxer temporal que en breu esborrarà l'antivirus?
Cliquem dues vegades per assegurar-nos que som vius i d'una butxaca del GORETEX surt disparat el ciborg (em dec haver equivocat de tecla!)... que ara jau a terra, i amb la boca torta ens telegrafia una cosa que no veia des que treballava a LAN: «GENERAL FAILURE: DATA TYPE MISMATCH».
Una curta sentència que, amb la visió que tenim al davant, d'una llarga estora gris, erma i rugosa, ens fa pensar no estiguem ficats dins un quadre d'en Magritte, mestre dels paisatges inquietants. (continuarà...)
[1] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-1.html
[2] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-2.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html
[i5] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/04/els-tranquils-contra-latac-dels-clons.html
Impagable la imatge del Tutankamon fet escolanet de Montserrat al costat de l'ederià amb ulls de felí, esparracat...
ResponElimina