Però l'holograma, que tenia la mirada buida, es va limitar a assajar un d'aquells perfils de castigador que al protagonista de BEN-HUR li havien fet guanyar l'Òscar.
Llavors, l'ull felí de l'Ederià escrutà l'@013 que marcava l'inexorable temps líquid de l'Swatch.
--Enllestim, vols? ...aquest espectre no és més intel·ligent que un caixer automàtic, i no ens admetrà altra cosa que no sigui un número secret (va dir l'Ederià).
--Número secret? (dic) ...ostres, vols dir un número binari d'onze dígits doncs?
--Si! ...potser és només una data estel·lar!
I vet aquí que el TH:1:RAYA torna a fer bategar el seus diodes, i ens xuta: «ANY:ANY:ANY» ...no sabem, però, si ens ho diu amb la llengua de Shakespeare o amb la de Llull ...mmmm se'n fot de nosaltres aquest? ...o realment li queda encara un bri de senderi per ajudar-nos? (pensem a dúo)
--Tu primer (li dic a l'Ederià) ...i si «ANY» no és qualsevol cosa, i és aquest any? ...quants dígits són això en binari?
--00000100100 ...òndia, ONZE! (diu ell) ...vinga, ja tenim una primera sèrie per provar ...endinya-li això al Ben-Hur: «StarWars:Serra de Bacivers:Manel:Matutano:estudies:Coll de Mentet:Mac:Carançà:Yang:anem:To Be»
Però l'holograma impertorbable diu: «WRONG ANSWER:TRY AGAIN»
--Merda seca (dic)
--Però sapastre ...si has capgirat el binari! (diu) ...doncs això eren 36 i enguany som el 11111011011 !! ...vinga! emprova-li de nou al manaia a l'orella: «StarTrek:Coma de Bacivers:els Amics de les Arts:l'Alemany:treballes:Coll Mitjà:PC:cara enllà:Ying:venim:Not To Be»
Però l'holograma impertorbable va dir: «DATA TYPE MISMATCH:TRY ONCE AGAIN»
--Cagumlou, ja ho tinc! (no se sap qui ho va dir) ...fotem-li amb l'HELVETICACURSIVANEGRETAAAAAAA !!!
«StarTrek:Coma de Bacivers:els Amics de les Arts:l'Alemany:treballes:Coll Mitjà:PC:cara enllà:Ying:venim:Not To Be»
(diari de bord)
...i l'holograma es descanistrellà i tot seguit s'esvaí, deixant pas a una forta corrent d'aire on «els tranquils», amb por a esbalçar-se, s'avocaren al buit. Si n'hagessin tingut, el cor els hi hagués fet un salt i haurien vist amb el seus ulls el vertígen de l'escala invertida d'Escher que els esperava. Vinga avall i de cap per avall, fins que de sobte es veuen a ells mateixos venir a tota velocitat en mig d'un gran finestral en forma de Tribar ...es un miraaaaaaaaaaallllll! (ens estalviem l'onomatopeia del terrabastall) ...eren les @025. I es així com es trencà per sempre la paradoxa espai-temporal (ah! i el ciborg no traspassà la finestra i es quedà també per sempre en un esglaó de l'escala d'Escher).
Aterraren manxols, sense adonar-se'n, a les tres últimes ziga-zagues de la Portella de Mentet. Els seus vehicles extraplans s'obrien pas sobre allò que en diuen neu. Un cop al coll, van coincidir amb uns personatges del GranSlam (si, aquells que duen unes Spalding a cada peu i ens ho trinxen tot). La resta val més que ens ho tornin a explicar ells mateixos...
La llevantada està entrant amb força, però aquí dalt no ens toca pas de ple. Baixem en un plis-plas fins l'estació de Vallter, aixecant el pamet de neu pols que hi ha posat aquestes darreres hores. Com que no ens ve a recebre ningú per recollir el testimoni, amb petons i abraçades, decidim anar cap casa a dinar.
--Escolta Riki, aquest cotxe et fa molt fum, no?
--Si, és que se'm glaça el gasoil i llavors s'ofega.
--Osti tu, i ja tornes a fumar?
--Va, no m'atabalis i posa la ràdio d'una p... vegada que jo al meu cotxe hi foto el que vui.
--Pagaula d'estoun!
Em vaig relaxar al seient, fent còrrer el dial de la FM (amb aquell sofregit que tan m'agrada) ...i llavors, vaig aturar-lo just quan algú punxava aquest REMIX .
[1] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-1.html
[2] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-2.html
[3] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-3.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada