«els tranquils» contra l'atac dels clons [2]

No us penseu pas que el nostre ciborg tingui aspecte d'androide, no. És un ciborg de motxilla que es manifesta aleatòriament i perd l'oremus si no gira els ulls al SW. Entre desvarieig i desvarieig, aquesta andròmina (batejada com TH:1:RAYA pel seu dissenyador), té l'estrany do de fotre'ns cosses just allà on l'esquena perd el seu nom... en fi, un àngel de la guarda que no sabem si mai té raó.

Tot i que plàcidament zig-zaguejant, no tenim més remei que perdre alçada, quan de sobte entrem en un bosc vertical de coníferes que apunten al cel. Els nostres vehicles extraplans comencen a xerricar, doncs hem entrat en una zona de l'atmosfera on se'ns creuen meteors granítics i de tan en tant la mecànica quàntica dels cantells amenaça en convertir-nos en pols d'estrelles.

Fotuda atmosfera! primer se'ns aprima, i ara es torna discontínua... cada vegada ens costa més respirar dins els nostres vehicles extraplans!

Abans no em posi nerviós, l'Ederià em convida al seu ritual d'inhalació. Diu que ens anirà bé.
--Oi que si l'astre rei t'enlluerna et poses un filtre, i llestos?
(faig que sí amb el cap)
--Doncs amb l'activitat neuronal passa el mateix: el matalàs de fum ajau a les neurones!

Asserenats per aquesta boira interna, som prou forts com per ser prou radicals: hem de canviar de vehicle immediatament si no volem morir com ho faria un peix fora de l'aigua! ...i dit això, Control Central ens facilita uns nous vehicles AP1.

Novament un flux de matèria humida (que no podem pas mossegar), ens barra el pas. Però els nous vehicles AP1 es valen dels meteorits per esquitllar tota mena d'aliatges d'hidrògen&oxígen... quina paradoxa més galàctica! ...fa un nanosegon que no podíem viure sense l'univers glaçat de l'H2O, i ara, si, ara! no gosem ni sucar-hi el sensor!

Seré Selenita? ...noves necessitats de la meva biologia fan que tingui conflictes amb el número ∏ al quadrat. Un cop resolta l'equació, malgrat em ballen alguns decimals, em quedo a ple.

El gran algorisme de la teoria comparada del relleu, torna a girar el planisferi i udola com una gossa en zel. Els esbufecs elèctrics il·luminen una cadena de diodes que sentencien una adreça: C011:D:M3N737  ...això surt a les nostres cartes! diem contents (ara escurant uns quants esferificats) ...però el ciborg, atent, discrepa, discrepa, discrepa i garigoteja amb força al seu cristall líquid: «C011:MI7JA, C011:MI7JA, C011:MI7JA» ...li fotem un clatellot i passem d'ell.

(diari de bord)
Com en temps del cel·luloide, un immens fos a negre cau sobre l'Ederià i el Selenita, mentre es fiten als ulls --comptant que en tinguessin--, tot intentant entendre's l'un a l'altre (segurament en va), doncs són víctimes d'una nova paradoxa en aquesta gran presó de l'espai-temps. (continuarà...)

[1] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-1.html
[3] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-3.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html
[i5] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/04/els-tranquils-contra-latac-dels-clons.html