«els tranquils» contra l'atac dels clons [1]

(diari de bord)
Mentre lliscaven plàcidament per l'espai-temps, l'Ederià i el seu amic Selenita, poc es pensàven que serien teletransportats a un món paral·lel en poques hores.

Els seus vehicles extraplans s'obrien pas amb fressa per una densa atmosfera d'hidrògen&oxígen congelats, i feia escasses hores que havíen sofert la pèrdua d'una escorta, víctima de les fortes radiacions de son d'un forat negre.

L'Ederià fa una ullada al planisferi, i constata que les corbes de nivell s'estabilitzen. En pocs instants badem per la immensa portella i calmem la nostra respiració accelerada un momentet.

Quan l'astre rei treu el cap tímidament per unes nebuloses, tornem a cavalcar el vehicles sobre el llom gravitacional que ens enganxa a la gran muntanya.

De cua d'ull ens n'adonem que s'acosten acceleradament, sense emetre cap so, uns kilianjornets vestits d'escamarlans i a ritme de hip-hop. En pocs mil·lisegons assoleixen el punt geodèsic anomenat D:0:N:A, i d'una revolada tornen a desaparèixer empaitant un camp magnètic.

Poc després som nosaltres qui assolim aquest punt d'inflexió, però tranquil·lament ens abandonem a la contemplació del paisatge. El meu company Ederià enceta novament el seu ritual d'inhalació de fums, i quan el seu nas ha traginat unes quantes bafarades, el noto més relaxat.

Situats en aquest punt del no-res, consultem els nostre rellotges estel·lars, i a dúo pronunciem aquella expressió tan antiga de «és d'hora». Ara que ja hem sospesat el valor del temps, tornem a rastrejar els pendissos que se'ns obren als peus. Els de la dreta tenen una duresa semblant al diamant. Als nostres nassos un mar d'escates ens fan preveure turbulències en la navegació ...i oju! gaires sotregades en aquest mèdium congelat d'hidrògen i oxígen ens podria convertir en antimatèria!!

Fem girar l'escàner més a l'esquerra i de sobte els senyals d'alerta perden força quan fitem una escorça amb l'angle i textura precises per deixar-nos caure amb els nostres vehicles extraplans. La gravetat fa meravelles i el vent solar ens acarícia el cútis epidèrmic. Les neurones fan capitombes dins els nostres caparrons, cosa que confirma la hipòtesi de que «tot va bé».

Mirem enrera i l'estela que hem deixat desafia alguna llei de les matemàtiques. De sobte, els nostres canals sensorials detecten un neguit vinculat al número 7, no triguem a calmar-lo, deglutant una matèria humida que no podem pas mossegar.

L'astre rei arriba al zènit quan els nostres algorismes, de teoria comparada del relleu, constaten un volum prou elaborat com per ser considerat producte d'una vida intel·ligent. Rodegem en 3D aquesta curiosa construcció, que en el nostre full de ruta ens consta com AL:3:MANY.

L'antiga bandera d'un imperi quadribarrat ens dóna la benvinguda, mentre profanem el seu espai que és ple d'un caos extraordinari de matèria esbarriada i antimatèria llardosa. Intentem dexifrar estranyes inscripcions i, amb el manual paleogràfic als dits, podem llegir un topònim que no ens deixa indiferents: «Bacivers». Això surt a les nostres cartes! diem contents tot escurant unes quantes calories.

Amb pas ferm esquivem un bosc d'arborescències, però de sobte, el nostre ciborg de guàrdia, aixeca una cella metàl·lica i parrupeja amb veu de baquelita: «MAT:1:TANO, MAT:1:TANO, MAT:1:TANO» ...no entenem que voldrà dir aquesta sideral parida, però l'andròmina no para de repetir-la. (continuarà...)

[2] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-2.html
[3] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-3.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html
[i5] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/04/els-tranquils-contra-latac-dels-clons.html