És lluna plena i a més diuen que és més plena que mai, així que s'ha d'aprofitar. Algun Desbiado proposa una nocturna i els més llunàtics la segueixen. Finalment som el Miquel Fuertes, el Marc Antoni, el Pau, la Mont...
i la Lola que no vol estar sola (i és molt carinyosa).
Sortim de Vallcebollera. El Carles ens acompanya i espera (i desespera davant la nostra patxoca) a que ens allunyem, malgrat la son, el cansament d'haver atravessat tota la plana Cerdana (que és interminable) i que demà s'ha d'aixecar aviat.
Pugem per la pista sota a llum de la lluna. Sembla que sigui de dia. El frontal no cal per a res, només per llegir el mapa. De moment tot és plàcid i romàntic.
Tirem amunt (quin remei, ara ja!) i en una horeta som al cim. El vent no ens deixa disfrutar massa de la sortida del sol, tot i que és preciosa.
I per a que no en tinguem dubtes es posa a bufar més fort, amb alguna ratxa que gairebé ens tira a terra. Així, sense poder disfrutar de l'esmorzar romàntic i la pirotècnia i mascletà que el Pau ens havia preparat, no ens entretenim gens (ni tant sols treiem pells ni ganivetes) i tirem avall, a buscar un lloc arreserat, lloc que no trobem. Però almenys tenim un petit respir per treure pells ...i avall, que perdem el cremallera!
fins i tot alguna estoneta disfrutem de la neu mig pols:
Però aviat s'acaba. L'últim tros toca tornar a patir per crosta, gel i traces profundes i gelades de la cursa de la nit anterior.
Arribem a Núria "sobrats" (2/4 de 8, i algun optimista portava el sac de dormir!), amb els ulls vermells i inflats de no dormir i del vent (algú fins i tot hi veu amb 3D). Finalment podem disfrutar d'una mica de descans i de totes les delícies que el Pau portava a la motxilla. L'estació del cremallera potser no es tant romàntica com el cim del Puigmal sota la lluna, però a tots ens sembla el Paradís!
El Pau reparteix caramels (demana expressamet que ho posem, que no només els Joseps i Fines en portaven...) i el relleu se'n va al bar a esmorzar, que ja porten unes hores desperts per a venir des de la Cerdanya fins aquí. Els llunàtics agafem el cremallera cap a la Vall.
A partir d'aquí tinc informació de segona mà, així que no em puc extendre gaire:
Els travessaires pugen al Coll del Noucreus per una pendent forta i un pèl gelada que provoca la caiguda de més d'un. Seguidament ja enfilen la carena cap a Vallter. Fa una mica de vent, però res que no els impedeixi avançar. Cap a les 3 arriben al pàrquing de Vallter, on els espera el Marc amb els ulls vermells sense haver dormit encara. La resta de llunàtics ja han marxat, després de pujar els cotxes a Vallter fent esses per la carretera (si ens arriben a veure no ens deixen els cotxes!)
Ostres, si que ha sigut escasa, si aquesta crònica... ho sento, que algú enviï crònica i fotos, si us plau!
El Marc Antoni es queda amb el Riki, un dels del equip de l'EDER que sembla que no n'ha tingut prou, per a fer l'etapa de dilluns. "Els tranquils", com que són gent de calma diuen que aniran fins a Mentet.
Aquí sembla que la travessa s'aturarà fins divendres, doncs els relleus no estan clars. Així doncs si no hi ha novetats els Camps i Camps, amb els acompanyants que vulguin, començaran divendres des de Mentet i enfilaran cap al Canigó, per a fer possiblement les últimes etapes de neu.
Però no deixeu de mirar el bloc, que alguna sorpresa o altra hi penjarem.
Ànims, que això ja s'acaba!
Foquejar sota una lluna plenba com la de dissabte és... impressionant i irrepetible (diuen que almenys fins d'aquí a 25 anys). Ni el desnivell ni el vent no poden desmerèixer l'instant fugaç del que vam gaudir al cim veient com sortia el sol.
ResponEliminaDe tota manera i per a futures ocasions... recomano tenir molt ben estudiat quen es dorm. Abans o després. O millor...abnans i després!
Ciao i fins a la següent animalada. Que serà propera pel que sembla.
PAu i Lola