Els tres que acabaven la setmana, anomenats inicialment "Els Pessimistes" (potser els hi hauríem de canviar el nom, perquè s'han portat com uns campions...) es van fer esperar força, cosa que va fer patir una mica al grup de rebuda, que a més es van haver d'esperar sota la pluja.
Finalment, van aparèixer, acompanyats per la parella que els havia anat a buscar, entre aplaudiments i crits dels que esperaven. Diuen les ànimes més sensibles que es van emocionar.
"La Trobada"
El sopar de germanor a Torla, amb els travessaires sortints, travessaires entrants i grup de suport (17 persones en total) va ser molt animat, entre anècdotes dels que acabaven i preocupacions dels que començaven, i el testimoni que anava passant de mà en mà.
"El relleu"
Avui sense massa pressa els 4 joves-que-al-final-no-són-tant-joves i els acompanyats (menys els dos Jordis i la Fina, que han marxat cap a caseta) hem pujat un altre cop cap a Bujaruelo, on hem fet una lluïda sessió de fotos (han quedat retratats per totes bandes!) i hem fet unes "rises".
"Els Joves" |
L'equip de diumenge |
Aquí podeu veure la felicitat dels que acabaven i el "canguelo" dels que començaven:
D'on van venir ahir, i on anaven avui |
I aquí ens acomiadem |
En fi, la sensació que ens ha quedat a tots és que s'ho passaran molt i molt bé! Esperem que a hores d'ara ja estiguin ben instal·lats a Sarradets
Per la nostra part, l'equip de suport hem acabat la jornada amb un plat combinat a Ainsa, i realitzant les gestions pertinents per a fer funcionar el Turaya, i tot i la poca fe d'alguns (algú ho havia de dir!) sembla que ara si que funciona i té saldo (hem pecat i hem fet una trucada per provar-ho). Per tant, si tot va bé tornarà demà a ple rendiment mans de l'equip de travessaires (Inshalà!)
"Algú ho havia de dir"... Tenim una poetessa a la travessa!!!!
*i la Travessa continua endavant...*
Ella, tan senyora, tan subtil, tan sensual...
sense fer massa enrenou va teixint sinuosament el corriol
que l'ha de portar al seu fi tan esperat,
un fi amb gust de mar.
Alguna cosa mou per dins, alguna cosa estranya la fa avançar.
No sabem pas què és, perquè no es veu, però hi és,
i a tothom encisa.
És la mateixa incertesa qui la manté viva.
Camina amb un somriure fugisser,
malgrat la boira i la poca neu.
No hi fa res
no saber on és,
perquè juganera ,de tant en tant,
s'amaga del Thuraya, el súbdit del Satel·lit
que li va al darrera per no perdre-la de vista.
I ella, fent-li la guitza,
continua decidida
a mantenir-se lliure.
Aquest matí s'ha rejovenit,
i amb aires de festa
ha començat una nova etapa de camí.
Encapçalada per la Senyera
ha obert traça muntanya amunt.
Serradets l'acollirà aquesta nit
i sota l'esguard de la lluna
somriurà perquè és feliç.
enri
Ostres Enri, que encara ens faràs sortir la llagrimeta.
ResponEliminaJo per la meva part només comentar-vos que ha estat una setmana molt especial i m'ho he passat molt be. Ara ja em reenganxaria amb els joves-no-tan-joves per continuar uns dies més.
Fina
Enri,
ResponEliminapodries escriure un llibre de la travessa,...en vers!
Montserrat
Ho trobo genial, tant el reportatge com el poema.
ResponEliminaTeresa