Ahir la Travessa del Pririneu va entrar a Andorra!
Sortim a les 8 del matí d'Alins, a peu i fent relleus per la carretera de Tor. Al cap d'uns 5 km. sembla que ja ens podem posar els esquís, tot i que a trams ens hem d'inventar una mica la neu, o imaginar-nos que l'asfalt és de color blanc (alguns més que altres...).
Arribem al cartell de TOR 1Km. és entre amenaçador (com sempre que es va a Tor, el tema de conversa són els assassinats que hi va haver) i d'alegria, perquè la carretera es fa llarga. Aquest últim quilòmetre també es fa molt llarg, segur que era només un quilòmetre?
A Tor ens trobem a la pubilla de Tor, la Pilar filla de la Sisqueta del bar (sí, sí, és la que surt al vídeo, la que es va casar amb el Lázaro i segons informacions que m'han arribat sembla que ja tenen un Llatzaret petit, mireu, mireu al minut 7 del vídeo):
La dona, la veritat, és molt simpàtica i ens dóna una bona quantitat de consells sobre per on anar.
Ens acomiadem de Tor amb la imatge de que és un poble molt bonic, en un enclavament preciós... i sempre tindrà aquest aire de misteri.
Arribem a les bordes del Sansa i decidim tirar cap al Port Negre (o port vell), com ens ha aconsellat la Pubilla de Tor, perquè així podrem anar directe a Arinsal, però tot apropant-nos cap al coll trobem un enorme allau de placa a la vessant dreta que ens espanta una mica (a uns més que altres, també). Com que sembla que el risc d'allaus és alt (per la pubilla 4, per altres 3, pel Pau 1 o 2, per altres ni idea), prenem la decisió prudent de deixar estar aquest coll, que sembla força dret (a uns els sembla més que a altres...) i anar cap al coll de Cabús.
Això implica fer un flanqueig estil Dues Traces pel bosc, sobre una neu molt fonda i humida que ens fa patir força. Un cop retrobem la pista, la cosa no millora massa: la neu continua sent molt pesada i costa suors i llàgrimes avançar (sobretot, a la pobra Lola). Així, obrint traça ara un ara l'altre, arribem a dalt del coll ben cansats, de manera que ningú té ganes de baixar a les Bordes i després tornar a remuntar. Anem per la carretera, doncs... no sé què és pitjor: per la neu pesada no hi ha manera d'avançar, així que acabem fent una baixada de pena com si estéssim fent pujada.
Arribem al coll de la Botella tard com sempre (quarts de 6), cansats i putejats, però contents d'haver fet una etapa més de la travessa (la puta travessa, com diuen alguns).
L'equip de suport format pel Cesc i la Fina ens han estat esperant tot el dia i els hem fet ballar força el cap, ara anem cap aquí, ara anem cap allí, però s'ho han pres amb calma i filosofia, i tot i que volien arribar aviat a casa, ara sembla que ja els és igual, així que cel·lebrem que la travessa ha complert una setmana més amb clares i cerveses al bar Canigó de La Seu, abans d'anar-nos-se'n, alguns cap a casa, altres cap a Alins a recuperar el cotxe, així que tothom va arribar força tard a casa (alguns més que altres).
Esperem notícies del nou equip, que sortia aquest matí de Manresa.
Sortim a les 8 del matí d'Alins, a peu i fent relleus per la carretera de Tor. Al cap d'uns 5 km. sembla que ja ens podem posar els esquís, tot i que a trams ens hem d'inventar una mica la neu, o imaginar-nos que l'asfalt és de color blanc (alguns més que altres...).
Arribem al cartell de TOR 1Km. és entre amenaçador (com sempre que es va a Tor, el tema de conversa són els assassinats que hi va haver) i d'alegria, perquè la carretera es fa llarga. Aquest últim quilòmetre també es fa molt llarg, segur que era només un quilòmetre?
A Tor ens trobem a la pubilla de Tor, la Pilar filla de la Sisqueta del bar (sí, sí, és la que surt al vídeo, la que es va casar amb el Lázaro i segons informacions que m'han arribat sembla que ja tenen un Llatzaret petit, mireu, mireu al minut 7 del vídeo):
La dona, la veritat, és molt simpàtica i ens dóna una bona quantitat de consells sobre per on anar.
Ens acomiadem de Tor amb la imatge de que és un poble molt bonic, en un enclavament preciós... i sempre tindrà aquest aire de misteri.
Arribem a les bordes del Sansa i decidim tirar cap al Port Negre (o port vell), com ens ha aconsellat la Pubilla de Tor, perquè així podrem anar directe a Arinsal, però tot apropant-nos cap al coll trobem un enorme allau de placa a la vessant dreta que ens espanta una mica (a uns més que altres, també). Com que sembla que el risc d'allaus és alt (per la pubilla 4, per altres 3, pel Pau 1 o 2, per altres ni idea), prenem la decisió prudent de deixar estar aquest coll, que sembla força dret (a uns els sembla més que a altres...) i anar cap al coll de Cabús.
Això implica fer un flanqueig estil Dues Traces pel bosc, sobre una neu molt fonda i humida que ens fa patir força. Un cop retrobem la pista, la cosa no millora massa: la neu continua sent molt pesada i costa suors i llàgrimes avançar (sobretot, a la pobra Lola). Així, obrint traça ara un ara l'altre, arribem a dalt del coll ben cansats, de manera que ningú té ganes de baixar a les Bordes i després tornar a remuntar. Anem per la carretera, doncs... no sé què és pitjor: per la neu pesada no hi ha manera d'avançar, així que acabem fent una baixada de pena com si estéssim fent pujada.
Arribem al coll de la Botella tard com sempre (quarts de 6), cansats i putejats, però contents d'haver fet una etapa més de la travessa (la puta travessa, com diuen alguns).
L'equip de suport format pel Cesc i la Fina ens han estat esperant tot el dia i els hem fet ballar força el cap, ara anem cap aquí, ara anem cap allí, però s'ho han pres amb calma i filosofia, i tot i que volien arribar aviat a casa, ara sembla que ja els és igual, així que cel·lebrem que la travessa ha complert una setmana més amb clares i cerveses al bar Canigó de La Seu, abans d'anar-nos-se'n, alguns cap a casa, altres cap a Alins a recuperar el cotxe, així que tothom va arribar força tard a casa (alguns més que altres).
Esperem notícies del nou equip, que sortia aquest matí de Manresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada