Crònica del cap de setmana al Pallars

Doncs per animar a la gent un cop més a venir el cap de setmana, aquí tenim la crònica que ens ha enviat el Cesc. És una mica llarga, però val la pena, i està ammentizada amb les fotos de l'Enri.

Hola. Sóc el Cesc i el passat cap de setmana he participat com a membre de l’equip de suport de la travessa i vaig dir als companys i nyes que n’escriuria quatre ratlles. Però ha passat un fet que goso qualificar d’estrany.

Ahir (diumenge) al punt de la mitjanit, quan ja havia agafat el son, va sonar el telèfon que tinc a la tauleta de nit. Una veu nyigui-nyogui, com la d’una vella cascarràbies, la mena de veu de bruixa desdentada i de nas punxegut dels contes de fades, demanava per mi. Voleu saber qui era? Doncs era el Sr. X, sí, era ell. Us en recordeu, oi del Sr. X? I textualment em va dir:

- Fa setmanes que em teniu abandonat! Estic cansat d’estar-me tancat a casa mentre vosaltres aneu a trepitjar el Pirineu sense parar i no compteu amb mi per a res …vés a saber com us deu anar! I d’allò que en dieu bloc allò és una martingala, mentides! Deuen ser tot allò que expliqueu i les fotos, ah!  pots comptar, amb el fotoxopho munteu tot. I com que jo només puc garlar pel fòrum i ja no hi piuleu, doncs que me n’he cansat! Sents! Me n’he cansat i aquest cap de setmana us he espiat SI, he pres nota de tot i n’he fet un informe de 24 pàgines I així tothom sabrà què coi feu quan foteu el camp de casa I dieu que us n’aneu a fer la “graaan travessa del Pirineu” (… va emfatitzar amb to mofeta) He descobert un grapat d’irregularitats per no dir-ne una paraula més grossa, totd’actes forassenyats i fins i tot d’il·legals.

Jo, com ja us podeu imaginar estava grogui, a més d’astorat i no vaig atinar a dir ni piu. Tot seguit va dir:

-Quan et llevis obre el correu. Trobaràs el meu informe

Després, amb un to realment amenaçador i aixecant la veu fins arribar a ser estrident, em digué que l’havia de publicar al bloc dels collons, que si no el veia publicat ben aviat descarregaria la seva mala baba sobre la comunitat de traçaires i que no em podia pas imaginar les terribles conseqúències que patiríem. I dit això va penjar.

Hòstia! La primera conseqüència l’he patida jo, que ja no he pogut aclucar l’ull en tota la nit. I he aprofitat per anar a obrir el correu i ja me l’havia enviat el malparit. He baixat a la cuina,  m’he preparat un cafè llarg i acompanyat de la seva aroma i una xarrupadeta de tant en tant me l’he empassat tot, les 24 pàgines.

No està pas malament he pensat i m’estalviaré feina. Així que n’he escapçat les expressions de mal gust i tot allò sobrer (tot un repertori d’improperis i alguns insults) a més d’un bon gruix de palla escalfa orelles tipus sermó. D’expressions sarcàstiques n’hi he deixat. Així com les de fina ironia, a més de tots els caramelets ensucrats (que també n’hi ha).

Sabeu? Gairebé soc a punt de creure que el Sr X --que potser és una senyora …en el fons és bona persona i que aquest recel no és més que una preocupació per la nostra seguretat.

Bé doncs, aquí el teniu, passat per la depuradora, tal com m’ha arribat.

Divendres 11, 21 hores

El Cesc, a mig sopar, rep una trucada del Marc Antoine. El pobre no sap com dir-li que compten amb ell per tot el cap de setmana i l’altre pobre, després no sap com dir-li a la seva dona que pringarà tot el cap de setmana fent de camàlic taxista. Aquí comencen els enganys ja que després de penjar, el Cesc enreda a la seva dona i li diu que potser dissabte ja estarà de tornada i el diumenge podran anar a comprar una caravana. Que innocent …Acaba de fotre’s la pizza i encara mig ennuegat amb el formatge de cabra i les anxoves a la boca truca al Marc però sortosament és la Fina que agafa el telèfon i li deixa les coses clares: demà et lleves a les 5:30 primer reculls a l’Enri i després veniu a buscar-nos a casa. El Francesc, que s’acaba d’empassar la pizza diu Sí mi sargento.

Dissabte 12, Cap a les 8 del matí

Enfilen el port del Cantó i passada la Parròquia d’Hortó la neu cau a raig. Un dit; uns revolts amunt ja són dos dits, uns revolts més i ja en són tres. Ara compteu els metres que troben dalt el port! Per sort una màquina escura-carreteres els facilita l’avançada.

Passades les 10

La pesada neu vincla el brancam de la vegetació de vora la pista formant un túnel blanc per on avancen. Es produeix la feliç trobada amb els expedicionaris, a uns tres o quatre quilòmetres amunt de Tavascan. 

Sota el temps inclement fan el relleu; L’Ignasi, la Teresa i l’Enri tiren avall. El Cesc, la Fina i el Ramonàlies el “Nano cu bates” amb un dels cotxes se’n van a rescatar la furgo del nano, abandonada des de la matinada de dijous a uns 1600 metres, damunt el poble de Cerbi.

Cap a les 12

Enfilen la pista dels estanys de la Gola, tallada a pic al vessant esquerre de la vall, més o menys amb un pamet de neu verge, fins que l’auto diu que prou. Què fem? es diuen. Passats uns minuts de debat, decideixen baixar a comprar unes cadenes a mida del número de peu del Kangu. Baixen a Esterri. Al taller tenen tots els números de sabata menys les que vol el nano, que tant si com no diu que la Kangu calça el 205 60 16 (no és un número de telèfon). Finalment en troben unes que potser aniran bé. Remunten el camí i tots tres fan la darrera mitja horeta a peu. S’arremanguen sota la nevada per calçar-la. Llest. Nano! Arranca!

El nano arranca amb tanta mala llet que una de les cadenes surt disparada. Per sort no s’ha trencat. Tornem-hi. Ara van amb compte i li corden bé el nus. 40 metres avall es descorda novament. Alicates. Llest! La Fina i el Cesc van al darrera, a peu. Si el nano s’estimba, qui l’aniria a buscar? És una decisió assenyada. Sense més contratemps, el nano a cavall de la Kangu i els altres dos superen el tràngol.

Cap a les 15:30

Van a fer un bon dinar a casa Tarrado, a base de dos pams llargs de botifarra negra i unes hamburgueses. El nano està super-excitat i tot el menjador escolta astorat les seves aventures. No n’hi ha per a menys: ha fet dues jornades de travessa, ha trobat una feina i ha salvat la Kangu, tot sense prendre mal, tret d’una esgarrapada de cadena a la ma.

Cap a les 17:30

Alins. Hotel Salòria. Dues estrelles. 36€ la MP Reserven per 7.

Tavascan-Lladorre-Ainet: parada i fonda de forquilla i ganivet. (A prendre pel cul el liofilitzat!)

Nou relleu. Segueixen carretera avall tres personatges muntanyencs d’aquells que hi van, no us penseu; armats amb una motxilleta per dur uns esquís, és clar, de color vermell i apuntant el cel; un altre du un estri molt autèntic: un paraigua; i l’altre una capelina de guardia civil. Quina fila!

Ainet-Ribera-rotonda de les valls-Alins. Arriben passades les 6 de la tarda.

Han estat 27 o 28 quilòmetres d’avançar per l’asfalt sota la pluja.

NOTA: me’n volia catxondejar, però, noi, he de reconèixer que tenen pebrots aquesta colla i el que em fot més és que sense mi també se’n van sortint! Això sí que em posa de mala llet!

Vespre

Quan estan tots entaulats i explicant-se sopars de duro reben una trucada: són un parell de pirats que no sabien què fer i com que el temps acompanya diuen que pujaran a sopar i a dormir i s’afegiran a l’equip de travessa de l’endemà. Això sí, abans pregunten si dormiran amb llençols blancs i nets. Tocades les 10 arriben el Pau i la Mont acompanyats per la Lola, que no vol estar sola.

Diumenge, 7 hores

Tots a taula. Esmorzar dolç i salat.

De nou es posen a caminar per l’asfalt, alguns avancen fent footing. A uns 6 quilòmetres amunt d’Alins en direcció a Tor ja es calcen els esquis, mig quilòmetre més i se’ls han de treure per, un tros més amunt tornar-se’ls a posar. 

La Fina i el Cesc, amb els dos cotxes enfilen cap Andorra via port del Cantó. El pla és que els travessaires arribaran tots fins el port de Cabús, des d’allí l’Ignasi i l’Enri baixaran a Pal on els esperaran els logistes amb un cotxe i ja tornaran (a casa del Cesc l’esperen). Abans han deixat l’altre cotxe a Arinsal, on la resta, des del port de Cabús pensen enfilar per la carena fins l’alt de la Capa i baixar per pistes fins Arinsal.

A Tor s’hi troben la pubilla i els diu que per la carena no hi passa ni el bestiar a l’estiu. Bona noticia. 

 Canvi de plans. Abans del port de Cabús trencaran a l’esquerra i aniran a guanyar el pas del port vell. Quan tenen cobertura avisen els logistes que faran tots cap Arinsal. Els logistes se n’hi van.

Avancen feixugament damunt un tou de neu fonda i molt humida que els dificulta la marxa. 

 Quan s’acosten sota el port Vell veuen un allau de placa. Perill! Marc Antoine diu que no, que no ho veu clar i que han de tombar cap a Cabús. Debat. Les espàtules van canviant de direcció fins que encaren novament i a través d’un bosc malparit arriben a Cabús. Nova trucada. La Fina i el Cesc els esperen a Arinsal explicant-se vida i miracles i encara tenen temps de repassar tota la bibliografia llegida durant les seves vides. Les 16:30 i no arriben. Truquen i no contesten. Passa l’estona, ara si, reben un truc. El Marc Antoine els diu que aniran a petar al coll de la Botella, pel port de Cabús. Els taxistes agafen novament els autos i cap el cap d'amunt de l’estació de Pal. Esperen.

A les 18 hores arriben i s’estarraquen tots pel terra del desert pàrquing del coll de la Botella. Fa un bon sol que aviat s’amagarà rere el pic de la Bassera.

 Fi d’una nova etapa que havia de ser plàcida i que la neu de la recent llevantada ha carregat de dificultat. Ignasi, Carles i Teresa, Marc i Fina, Enri, Mont, Pau, i la Lola, que no vol estar sola. I el Cesc, que a casa seva l’esperen. El més calent és a l’aigüera. El Nasi treu la bossa de dos quilos de caramels que ha passejat tota la setmana per endolcir aquests moments irrepetibles i se’ls cruspeixen tots.

No s’acaba tot encara. A Alins hi ha encara l’automòbil del Pau. Fiquen els 8 esquís dins el cotxe dels de Solsona, 4 traçaires i una gossa, la Lola, que no vol estar sola; a l’altre els 5 restants, i tots cap a la Seu a fer el got. 

 Després uns tornen a Manresa, altres a Solsona i dos enfilen cap a Alins i després una a la Seu i l’altre a Manresa. El Pau encara passarà per Solsona a recollir els esquís.

Nota: estic encara de més mala llet. Com és possible que després de tal sidral, una setmana rere l’altra, aquesta colla de pirats i de pirades encara estiguin contents!  Jo també vull participar a la Travessa!!!!

Firma:

Sr. X