Canço oficial de la travessa

La travessa a Google Maps


Ver Travessa del pirineu en un mapa más grande

divendres, 8 d’abril del 2011

«els tranquils» contra l'atac dels clons [i5]

--Escolti'm senyor MetroGoldwynMayer, quines són les regles d'aquest joc? (vaig dir)

Però l'holograma, que tenia la mirada buida, es va limitar a assajar un d'aquells perfils de castigador que al protagonista de BEN-HUR li havien fet guanyar l'Òscar.

Llavors, l'ull felí de l'Ederià escrutà l'@013 que marcava l'inexorable temps líquid de l'Swatch.
--Enllestim, vols? ...aquest espectre no és més intel·ligent que un caixer automàtic, i no ens admetrà altra cosa que no sigui un número secret (va dir l'Ederià).

--Número secret? (dic) ...ostres, vols dir un número binari d'onze dígits doncs?
--Si! ...potser és només una data estel·lar!

I vet aquí que el TH:1:RAYA torna a fer bategar el seus diodes, i ens xuta: «ANY:ANY:ANY» ...no sabem, però, si ens ho diu amb la llengua de Shakespeare o amb la de Llull ...mmmm se'n fot de nosaltres aquest? ...o realment li queda encara un bri de senderi per ajudar-nos? (pensem a dúo)

--Tu primer (li dic a l'Ederià) ...i si «ANY» no és qualsevol cosa, i és aquest any? ...quants dígits són això en binari?
--00000100100 ...òndia, ONZE! (diu ell) ...vinga, ja tenim una primera sèrie per provar ...endinya-li això al Ben-Hur: «StarWars:Serra de Bacivers:Manel:Matutano:estudies:Coll de Mentet:Mac:Carançà:Yang:anem:To Be»

Però l'holograma impertorbable diu: «WRONG ANSWER:TRY AGAIN»

--Merda seca (dic)
--Però sapastre ...si has capgirat el binari! (diu) ...doncs això eren 36 i enguany som el 11111011011 !! ...vinga! emprova-li de nou al manaia a l'orella: «StarTrek:Coma de Bacivers:els Amics de les Arts:l'Alemany:treballes:Coll Mitjà:PC:cara enllà:Ying:venim:Not To Be»

Però l'holograma impertorbable va dir: «DATA TYPE MISMATCH:TRY ONCE AGAIN»

--Cagumlou, ja ho tinc! (no se sap qui ho va dir) ...fotem-li amb l'HELVETICACURSIVANEGRETAAAAAAA !!!

«StarTrek:Coma de Bacivers:els Amics de les Arts:l'Alemany:treballes:Coll Mitjà:PC:cara enllà:Ying:venim:Not To Be»

(diari de bord)
...i l'holograma es descanistrellà i tot seguit s'esvaí, deixant pas a una forta corrent d'aire on «els tranquils», amb por a esbalçar-se, s'avocaren al buit. Si n'hagessin tingut, el cor els hi hagués fet un salt i haurien vist amb el seus ulls el vertígen de l'escala invertida d'Escher que els esperava. Vinga avall i de cap per avall, fins que de sobte es veuen a ells mateixos venir a tota velocitat en mig d'un gran finestral en forma de Tribar ...es un miraaaaaaaaaaallllll! (ens estalviem l'onomatopeia del terrabastall) ...eren les @025. I es així com es trencà per sempre la paradoxa espai-temporal (ah! i el ciborg no traspassà la finestra i es quedà també per sempre en un esglaó de l'escala d'Escher).

Aterraren manxols, sense adonar-se'n, a les tres últimes ziga-zagues de la Portella de Mentet. Els seus vehicles extraplans s'obrien pas sobre allò que en diuen neu. Un cop al coll, van coincidir amb uns personatges del GranSlam (si, aquells que duen unes Spalding a cada peu i ens ho trinxen tot). La resta val més que ens ho tornin a explicar ells mateixos...

La llevantada està entrant amb força, però aquí dalt no ens toca pas de ple. Baixem en un plis-plas fins l'estació de Vallter, aixecant el pamet de neu pols que hi ha posat aquestes darreres hores. Com que no ens ve a recebre ningú per recollir el testimoni, amb petons i abraçades, decidim anar cap casa a dinar.

--Escolta Riki, aquest cotxe et fa molt fum, no?
--Si, és que se'm glaça el gasoil i llavors s'ofega.
--Osti tu, i ja tornes a fumar?
--Va, no m'atabalis i posa la ràdio d'una p... vegada que jo al meu cotxe hi foto el que vui.
--Pagaula d'estoun!

Em vaig relaxar al seient, fent còrrer el dial de la FM (amb aquell sofregit que tan m'agrada) ...i llavors, vaig aturar-lo just quan algú punxava aquest REMIX .



[1] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-1.html
[2] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-2.html
[3] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-3.html
[4] http://duestraces-25anys.blogspot.com/2011/03/els-tranquils-contra-latac-dels-clons-4.html

dimecres, 6 d’abril del 2011

46a Etapa - Els travessaires estan en forma

Acabem de tenir notícies dels travessaires. Estan en forma: han superat de forma amplia el seu objectiu per avui, de fet a l'hora de dinar ja estaven al Pertús. I tot seguint, han arribat fins al Coll del Utlla, on es troben comodament instal.lats en una Gite esperant l'arribada del quart travessaire, en Xavi. Per demà mantenen el seu pla d'anar fins al Coll de Banyuls.

45a Etapa - Per les carenes de l'Alt Empordà

Ahir a les sis del matí, l'equip format per en Marc Antoni i en Josep Pierola es va posar en marxa per afrontar la darrera fase de la Travessa. En Ramón Serra va fer de taxista i tots tres van marxar cap al Coll de la Descàrrega.

Un cop allà en Marc i en Josep van empendre el camí cap al Santuari de les Salines. Van arribar-hi ja de ben fosc, sembla una constant en aquesta travessa la companyia de la foscor al final de les etapes. Allà els estava esperant el jove filòsof per afegir-se a la Travessa amb un altre parell d'esquís com a testimoni. Dos parells d'esquís transitant pels boscos careners de l'Alt Empordà  i la neu més propera al Canigo. Aquest es l'esperit de l'esquí de muntanya!!!!

Avui s'afegirà tambe en Xavi Davi a la zona del Pertús i demà la intenció es arribar fins al coll de Banyuls.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Una visió des de l'alçada

Divendres passat a la tarda vaig agafar l’avió per anar de Barcelona a Santiago de Compostela. Em vaig asseure al costat de la finestra, a la banda dreta del aparell, la que et dona vistes al Nord durant el trajecte. La visibilitat era esplèndida i al cap de poca estona tenia a la vista el Pirineu. La seva visió em va portar el record inoblidable dels meus dies a la travessa. I poc a poc vaig anar rememorant totes les vivències que la Travessa ens ha ofert, al temps que puc resseguir el fil de la traça, que tots plegats hem anat deixant al llarg d’aquest darrers dos mesos.

A la distància s’albira el Canigó. Les darreres neus de la Travessa , trepitjades per un alegre i nombrós grup de travessaires , tot passant pel seu punt culminant.

 Més a prop la zona de Mentet, sota la silueta del Bastiments, on els “Siderals” van fer un viatge galàctic, amb aberracions de l’espai-temps incloses, per la vall de Thues recolzant-se en els seus vehicles extraplans combinats amb els estris AP:1

L’horitzó s’aplana, es la Cerdanya, objectiu assolit pels “Ederians” després d’una dura batalla per aconseguir sortir d’Andorra, el petit país dels Pirineus que els volia retenir a base de torb i neu.

La Pica, altiva i inconfusible, sota la seva ombra els “Duos Dinàmicos” 1.0 i 2.0 van traginar motxilles i esquís superant dificultats imprevistes, inclòs un relleu sorpresa a Manresa, tot estirant el fil cap a la Mediterrània.

Ja veig al fons les geleres de Maladeta i Aneto. Però abans... la Vall d’Aran, amb les seves etapes èpiques, llarguíssimes, inacabables, coll darrera coll, arribant sempre al límit de la foscor. Allà “El Filòsof” va tenir temps sobrat de rumiar respecte a les qüestions fonamentals de l’esquí de muntanya. I com tants altres abans que ell, va arribar a la pregunta clau: Que collons estic fotent jo aquí?

Veient el Posets recordo que totes les seves cabòries les va poder compartir amb “Estós desBiadós que no tienen Plan”, la companyia dels quals va ser quelcom impagable. No van perdre l’humor en cap moment, malgrat la seva ferotge lluita amb els elements a la vall de Chistau. Lluita que van guanyar per mèrits propis al assolir el port de Sahún, descabdellant així la solució de l’accés a la vall de Benasc que semblava barrat.  Ja ho diu la dita “Jo no vaig enviar els meus “Mestres” a lluitar contra els elements”. Aquest cop la dita es va equivocar.

Ara apareix la figura del Mont Perdut. Sota la seva vigilància, “Els Joves que al final no son tant joves”  van entrar en un bucle infinit entre Gavarnie i la Vall d’Ordesa. Les acumulacions de neu van convertir en infranquejable el coll  del Cilindre i així, com si fos el dia de la marmota, es van tornar a trobar a Bujaruelo. En algun punt del bucle van aparèixer  “Els Matarucs” i, infatigables van tornar a començar tots junts.

I ara un clàssic dels Pirineus: El Midi. Per aquí va passar un equip que no vam arribar a batejar, però que podrien ser “Els amics dels telèfons”, per les seves experiències amb els aparells dels refugis lliures francesos i les seves guerres amb el Thuraya. Van ser els primers en patir les inclemències meteorològiques i els primers en demostrar, amb la seva empenta, que no seria fàcil aturar la Travessa.

Les formes es van suavitzant, es el tram de les primeres neus que es va fer amb tot un seguit d’aparicions i relleus.... Marc, Joan, Pep, tot gaudint ja de les bones sensacions de l’esquí de muntanya.

I la neu s’acaba. Es el territori dels “Romàntics”. Els que van fer les primeres passes a la platja d’Hendaia i van partir incansables a la recerca d’aquella utopia anomenada neu.

Vist des de aquí dalt impressiona pensar que al llarg de tota aquesta serralada immensa hi ha la nostre traça.

Quan acabo d’escriure aquestes ratlles, veig que ja hi ha un nou equip de travessaires disposat a fer les darreres etapes, per tal de deixar la traça a tot just un dia de la Mediterrània. El dia de la festa final.

Travessaires, logistes, taxistes, gestionadors de reserves als refugis, cercadors de itineraris alternatius i segurs, consellers culinaris, plomes fines, poetesses, blocaires, seguidors, gent de les 2 traces... algú ho havia de dir: SOU COLLONUT@S!!!!!!!!!!

L'estrabada final

El nostre pla per deixar la Travessa dels Pirineus a una (1) sola etapa de
la platja de Llançà és aquest:

# dimarts dia 5 d'abril
Coll de la Descàrrega > Refugi/Santuari de Les Salines
(són uns 25 km de camí carener per l'Alta Ruta)

# dimecres dia 6 d'abril
Refugi/Santuari de Les Salines > Coll d'el Pertús
(són uns 20 km de camí carener per l'Alta Ruta)

# dijous dia 7 d'abril
Coll d'el Pertús > Coll de Banyuls o Santuari de Colera
(són uns 30 km de camí carener per l'Alta Ruta)

[oju! el desnivell no l'hem posat aquí però no és gens despreciable, ni de
pujada ni de baixada]