Més notícies de primera mà, recent arribades de Formigal:
Fins ara la travessa s'havia desenvolupat sota un sol esplèndid, avui ha estat el primer dia de núvols, vent i mal temps... i sembla que en vénen més!
Avui l'equip de cap de setmana (Pere, Jordi O, Pepe, Tresa i Mont) + el Carles, que està frisós per començar la travessa (això si, avui es pot permetre el luxe d'anar sense piano de cua a l'esquena), hem sortit del coll de Somport a les 8:15 del matí amb les bambes als peus i els esquís i el testimoni a la motxilla, en direcció a l'estació d'Astún.
Després d'una mitja horeta hem arribat a l'estació d'Astún, on ja ens hem pogut calçar les botes i els esquís, i hem enfilat pistes amunt, sota un cel ennuvolat:
Després d'alguna que altra discussió entre els membres del grup, que no sabien si creure's un manyo que passava per allí o el GPS-que-sempre-té-la-raó, com que encara ens queda una mica de romanticisme, hem decidit creure més a les persones que a les màquines. La cosa no ha sortit del tot bé (es veu que el GPS tenia raó), però finalment hem salvat la situació i amb un petit flanqueig i un tros de carena on qui més qui menys ha apretat una mica el culet, hem arribat al coll d'Astún (o era el de malacara? en fi, és igual, dalt del coll)
El panorama no era massa alentidor: molt vent, núvols a la carena i més núvols que s'acosten...Seguim tirant per la carena, però la cosa es posa empinada i no veiem rastre de la traça de 50 persones que van passar ahir (o això és el que ens ha dit un altre manyo, començo a perdre la fe en les persones...o en els manyos) anem avançant i tirant avall, sota uns núvols que fan que no puguem veure bé el relleu. Tenim un petit ensurt amb una placa, però tornem a salvar la situació tirant una mica avall i tornant a fer un altre flanqueig amb el culet apretadet (avui hem fet glutis!)
Ja som al coll que baixa al Portalet i el temps millora una mica, així que ens animem a fer el cim, que el tenim a 15 min. El cim es diu, es diu...Canal Roya segons les màquines, Malacara segons un valencià que volta per allà. Vosaltres mateixos, trieu.
S'obre el cel i tenim una plàcida baixada amb sol fins al Portalet, on ens espren el Jordi Seuba i la Fina (que avui també s'han reservat) amb els cotxes. Han anat a visitar totes les cabanes i cabanetes del voltat i no n'hi ha cap oberta per dormir, així que els tres travessaires decideixen pujar cap a Pombie. Ens acomiadem d'ells i tornem cap a casa, després d'un cap de setmana formidable.
Des de Monrepós fem una última mirada enrere..tot està ben cobert de núvols. Esperem que a Pombie estiguin calentons...i que demà puguin continuar.
Fins ara la travessa s'havia desenvolupat sota un sol esplèndid, avui ha estat el primer dia de núvols, vent i mal temps... i sembla que en vénen més!
Avui l'equip de cap de setmana (Pere, Jordi O, Pepe, Tresa i Mont) + el Carles, que està frisós per començar la travessa (això si, avui es pot permetre el luxe d'anar sense piano de cua a l'esquena), hem sortit del coll de Somport a les 8:15 del matí amb les bambes als peus i els esquís i el testimoni a la motxilla, en direcció a l'estació d'Astún.
Després d'una mitja horeta hem arribat a l'estació d'Astún, on ja ens hem pogut calçar les botes i els esquís, i hem enfilat pistes amunt, sota un cel ennuvolat:
Després d'alguna que altra discussió entre els membres del grup, que no sabien si creure's un manyo que passava per allí o el GPS-que-sempre-té-la-raó, com que encara ens queda una mica de romanticisme, hem decidit creure més a les persones que a les màquines. La cosa no ha sortit del tot bé (es veu que el GPS tenia raó), però finalment hem salvat la situació i amb un petit flanqueig i un tros de carena on qui més qui menys ha apretat una mica el culet, hem arribat al coll d'Astún (o era el de malacara? en fi, és igual, dalt del coll)
El panorama no era massa alentidor: molt vent, núvols a la carena i més núvols que s'acosten...Seguim tirant per la carena, però la cosa es posa empinada i no veiem rastre de la traça de 50 persones que van passar ahir (o això és el que ens ha dit un altre manyo, començo a perdre la fe en les persones...o en els manyos) anem avançant i tirant avall, sota uns núvols que fan que no puguem veure bé el relleu. Tenim un petit ensurt amb una placa, però tornem a salvar la situació tirant una mica avall i tornant a fer un altre flanqueig amb el culet apretadet (avui hem fet glutis!)
Ja som al coll que baixa al Portalet i el temps millora una mica, així que ens animem a fer el cim, que el tenim a 15 min. El cim es diu, es diu...Canal Roya segons les màquines, Malacara segons un valencià que volta per allà. Vosaltres mateixos, trieu.
S'obre el cel i tenim una plàcida baixada amb sol fins al Portalet, on ens espren el Jordi Seuba i la Fina (que avui també s'han reservat) amb els cotxes. Han anat a visitar totes les cabanes i cabanetes del voltat i no n'hi ha cap oberta per dormir, així que els tres travessaires decideixen pujar cap a Pombie. Ens acomiadem d'ells i tornem cap a casa, després d'un cap de setmana formidable.
 | |
| El traspàs del testimoni |
Des de Monrepós fem una última mirada enrere..tot està ben cobert de núvols. Esperem que a Pombie estiguin calentons...i que demà puguin continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada