05.04.11
6 del matí: en Ramon, el Pier i el Marc Antoni surten de Manresa, txucu, txucu, txucu, i per l'antiga ruta de l'esquiador de La Molina es paren a fer un cafè al centre de Ripoll. Un no parar d'anèdoctes, d'antigues i noves batalletes --de muntanya i bolets--, s'expliquen dins el cotxe. El Ramon (el nostre estimat 'conco'), està molt content d'haver-nos dut al Vallespir-Garrotxí (que diu ell) i fer-li rememorar la seva antiga dèria de l'esquí de muntanya (amb permís dels seus genolls).
Posats al peu del Canigó --Coll de la Descàrrega--, pugem 200 metres i ens precipitem mil metres més avall cap als Banys d'Arlés, però abans fem un dinar 'Allo Allo' a ple solei. A la tarda ens esperen 1300 metres més de pujada fins al Roc de Frausa i el Moixer, en mig de fantàstics boscos d'alzines, castanyers i faigs. Posta de sol indescriptible darrera el Canigó, just quan ens truquen els Abad que ja són al santuari de Les Salines (hi arribem a quarts de deu de la nit amb el frontal, i el GPS ens diu que hem recorregut 30km).
06.04.11
7 del matí: el Bernat, el Pier i el Marc Antoni hem dormit com xais al refugi lliure del C.E. Empordanès. Esmorzem i seguim baixant dels 1100 metres del Santuari fins els poc més de 700 del Coll de Lli, on tornem a creuar la frontera (igual que ho feren el President Companys, Azaña i companyia, al 39, com ens ho recorda una placa). Avui toca suar de nou, primer baixant cap al poblet de les Illes i després pujant la carena fronterera novament cap els Puigs dels Pruners, Forcat, Calmelles i del Priorat, ja sobre el Pertús (a només 250m altra cop), havent passat territori nudista del Mas Nou (on només les oques i les gallines anaven despullades). Dinem com turistes a 'La Brochette' (aconsellats per un veí que li han cridat l'atenció els nostres esquís), i reposem forces per remuntar els set-cents i picu de metres que ens queden pel Coll de l'Ullat.
Amunt i crits, i entrem al cor de l'Albera amb el seu bosc de secà i d'alzina surera (no veiem per enlloc les vaques mil·lenàries que m'ha comentat un amic meu). Com en una aparició entre els faigs, arribem a l'acollidora «Gîte Chalet de l'Albere» (són les set de la tarda) i el GPS torna a marcar 30km i 1300m de desnivell acumulat. En poca estona tenim en Xavi amb nosaltres per entaular-nos en un animat sopar tot escoltant el Barça de la Champions.
07.04.11
7 del matí: ningú no sap que avui tornen els clons però, contents, esmorzem tots quatre abans d'enfilar els darrers cims de més de mil metres que encara ens queden per arribar al mar. Al final del dia, l'home del sextant ens dirà que hem fet gairebé 19km i uns 700 metres de desnivell. Heus aquí la descripció d'uns fets, gens normals, en 30 segons...
1"
Endollo el mòbil al carregador tota la nit, fa veure que es carrega, però no, no es carregarà.
2"
Em descalço després del Puig Neulós, hi ha una herba preciosa.
3"
He de seguir les carenes, doncs és on hi ha l'herba pels meus peus (i per les vaques).
4"
Ells tres desapareixen sota uns arbres (caminen a tota candela), i abans els dic:
--
se m'està morint el mòbil!
5"
Em truca la Fina i em fa una perduda per que tingui un nou número per localitzar-la quan pugi a la tarda a buscar-nos.
6"
Fa molta estona que camino carenejant, però per més que miro al camí que tinc a sota, no veig mai a ningú.
7"
Em truquen dues vegades (no sé qui és), però no sento res a l'altre costat.
8"
M'arribo a creure que les desenes de vedells que vaig trovant em miren malament (i això que no porto els esquís a l'esquena!), i m'atacaran d'un moment a l'altre.
9"
Ja sóc qui sap on, i miro enrera per l'ondulada costa que he deixat i continuo sense veure ningú.
10"
Estic arribant a un coll (ple de vaques), i em sembla veure gent a dalt i penso (son ells!)
11"
Rebo un SMS a les 12:38h que el butxaca m'identifica com CAMPSiCAMPS, i que em diu:
T R U C A ' M
12"
Truco, i sento que em diuen:
--
que t'has perdut?
--
perdut? ...però si estic al GR!
13"
Rebo una nova trucada a les 13:01h que el butxaca m'identifica com +34647472852, no sé de qui és, però conec la veu (
ets el Xevi oi?), que em diu:
--
on e*s?
--
sóc en un coll ple de vaques on hi ha un petit refugi i el GR ja baixa i canvia de direcció.
--
n*salt*es *ns *em p*r*t e* *na fo*t, deu* e*tar *na h*ra d*vant no*tre ...*sperat n* et m*guis!
(se sent fatal).
14"
13:09h se'm mor el mòbil i perdo definitivament el número de localització de la Fina.
15"
Arribat al coll, els que semblaven 'ser ells' són una parella de 'gastons' que prenen el sol mig en pilotes, a sota el petit refugi que hi ha enganxat a la paret.
16"
M'acosto als aliats del Sarkozy, amb el mapa als dits, i els hi demano:
--
vous savez ou nous sommes maintenant?
...i em diuen que al Puig d'Estela, i em fan saber que han vist que puja gent al cim per l'altra costat.
17"
Penso: són ells que arriben per l'altra costat!
18"
M'acosto a ells a l'altra vessant, i no són 3, almenys són 7, homes i dones amb pinta de prejubilats o jubiltats del tot.
19"
Aquests nordcatalans semblen ben informats i em diuen:
--
sem al Pic de Sallfor
20"
Penso: és la primera vegada que arribo a un cim i la gent no es posa d'acord en quin cim és!
21"
Torno al coll de l'espera, dubto un moment i decideixo tirar GR avall, però quan sóc 50 metres per sota el coll m'ho repenso i torno a pujar amunt per fer una darrera ullada a la carena: ningú per enlloc.
22"
Penso amb nitidesa: jo vaig descalç, vaig a poc a poc, ells van calçats, van cagantllets = no pot ser que jo estigui 1 (una) hora davant d'ells ...són una (1) hora davant meu!
23"
Tiro avall cagantllets (ja vaig calçat!), passo per una font sota una bauma i penso: veus? deu ser la font d'on trucaven ells, per això no se sentia bé!
24"
Fa una calor que espanta i gairebé corro, GR avall, avall, fins que arribo a una cruïlla senyalitzada amb un dels típics rètols de color groc: Coll d'en Verderol (a l'esquerra) / Coll dels Gascons (a la dreta)
25"
Em cau el món a sobre quan miro el mapa: en comptes d'anar direcció Llançà me'n vaig de pet direcció Banyuls-sur-Mer!
26"
Penso: a la merda, ja estic perdut... m'és igual, i avall que fa baixada!
27"
Quan encara tinc remordiments per no tirar enrera, sóc atrapat per sorpresa pel jove filòsof travessaire.
Dic:
--
ostres Bernat! d'on surts?
--
t'estava veient des de dalt i m'he afanyat atrapar-te!
28"
Dic:
--
Ja saps que ens hem perdut?
--
Com que ens hem perdut?
(diàleg Surrealista, però ben real)
29"
Girem cua cara amunt, a tot drap, per trobar-nos amb l'altre parell que baixen. Un cop trobats, li dic al del sextant:
--
Ja saps que ens hem perdut?
--
Com? ...feia estona que no em mirava el GPS!
--
Te n'adones de la dimensió del desastre?
30"
A temps, una tombarella de l'espai-temps ens gravità de nou cap al Coll de Banyuls a tots quatre, la visió aèria del qual em va refrescar l'entranyable cançó: «
Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina...»
